Diuen a Madrit - ciutat, no concepte- que són castissos i van al gra: "Blanco y en botella, leche". Expressió aquesta que ja he mencionat en alguna altra entrada del Blog i que he de confessar que cada dia m'agrada més. En moments com aquest que ens toca viure d'ambigüitat i indefinició, no hi ha com les coses clares per a conferir credibilitat a les persones, les institucions o les idees.
A Can PSC, però sembla que sentin ploure. El secretari general, Miquel Iceta, pot dir, literalment, que "els reptes em posen catxondo", però el repte al que s'enfronta dubto que n'hi pugui fer front.
Un dels bastions tradicionals del PSC, en de la Lleida de l'alcalde Ros, també fa aigües des de fa dies, i invocant el "blanco y en botella", podríem continuar parafrassejant Shakespeare i afegint "Alguna cosa fa pudor de podrit al Regne de Dinamarca".
També, com en el cas d'il·lustres persones publiques amb fama d'honrades, em costa de creure que l'Àngel Ros sigui un polític corrupte, o, deixem-ho així, com a mínim amb l'estigma del dubte sobre la seva gestió política ( i sobre tot, econòmica).
Que la seva extinent d'alcalde i persona de confiança, Marta Camps, hagi denunciat a Ros per presumptes irregularitats entre les que destaca el "pressumpte" cobrament de dietes il·legals (en concret en un viatge a Xina amb totes les despeses pagades, Camps denuncia que l'alcalde volia a més a més cobrar dietes) no és precisament auguri de transparència a la Paeria.
Hom es pot preguntar si la denúncia de la senyora Marta Camps es produeix després d'haver sabut que no seria candidata a la reelecció a les properes municipals. Si així fóra, lleig, lleig. Per què això faria pudor a revenja (hom podria fàcilment pensar alguna cosa semblant a: "he signat dietes i d'altres assignacions dubtoses en el passat perquè el meu és un càrrec de confiança....però si la confiança es retira, s'ha acabat el bròquil"). De tota manera, les dietes "duplicades" també fan una mica de pudor de sucarrim.
De tot aquest embolic, qui en resulta perjudicat només és el PSC, que sembla condemnat a patir l'enèssima derrota electoral a Catalunya (malgrat l'optimisme del seu Secretari General), com a passa prèvia a la seva desaparició i posterior implantació del PSOE a Catalunya.
Mala peça al teler, que diuen els "textileros".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada