La bèstia i el sobirà

L'escàndol del MACBA d'aquesta semana que avui acaba suscita algunes reflexions sobre com es fan les coses en aquest país.

De fet, el director del museu, Bartomeu Marí, l'ha feta grossa, en diversos sentits.

Primer de tot, pretendre "censurar" o millor dit, autocensurar-se en ple Segle XXI, -on les tecnologies de la informació i la immediatesa amb la que succeeix tot plegat i es comparteix a les xarxes fan que les notícies volin literalment- és un contrasentit, perquè dos minuts després de la polèmica decisió, aquesta se sabia a mig planeta.

Que l'escultura "Haute Couture 04 Transport" d'Ines Doujak i Johan Barker amb el borbó sodomitzat per algú que és a la vegada sodomitzat per una bèstia, és si més no arriscada em sembla de pàrvuls i que a mi, que no sóc pas precisament conservador, la cosa aquesta (no m'atreveixo a tornar-ho anomenar escultura), és d'un gust més aviat discutible també.

Però aleshores és on hi ha precisament el problema, la manca de criteri del responsable del museu. És a dir, quan es planifica que la mostra que conté "Haute Couture 04" vingui a Barcelona, és quan s'ha de prendre la decisió sobre si portar "La bèstia i el sobirà" al MACBA o no, i no pas una vegada la mostra ja ha estat acceptada i falten dos dies per a la seva obertura al públic.

Això em fa malpensar que, tal vegada, el director es va voler arriscar i era plenament conscient de la polèmica potencial però que només al final, "algú" li va sugerir que posar aquella escultura podria comportar problemes.

Si és així, la decisió del director de presentar la seva dimissió és un acte de dignitat. Si no ho és i el director no té criteri, la decisió és de sentit comú i caldria acceptar-la immediatament.

Finalment, posat a ser malpensats, tal vegada es tracta d'una gran maniobra de màrketing orquestrada per Marí per intentar augmentar la quota de popularitat d'un museu que mai no ha acabat de cuallar a Barcelona. Si així fóra, em trec el barret davant del geni de Bartomeu Marí.