José Bono, àlies "Terminator"

Una de les més grans virtuts polítiques del Sr. José Bono, Jóse pels amics, és que té el do de no fer-se oblidar mai. El Sr. Bono, que ha ocupat molts càrrecs polítics en una llarga trajectòria de més de 30 anys, té la gran virtut de voler estar a tots els "fregats".

És molt interessant el segon volum de les seves memòries de l'ex-ministre que es titulen "Diario de un ministro", editat per Planeta, un totxo de 400 pàgines, que probablement només li interessi a ell i a la seva persona.

Cert que hi ha qui diu que se l'ha llegit, però això només ho poden fer superhomes com en Basté o superdones com la Terribas, que són capaços de llegar-se una hagiografía de 400 pàgines en 48 hores.

Del Bono sabíem moltes coses, com que el seu pare era falangista -no es cansava de repetir-ho quan era ministre de defensa-, que era socialista però molt catòlic -de missa setmanal-, i que l'afer Català el posava a mil. Però el que encara no acabàvem de saber és que és un bocamoll (al menys jo no ho tenia clar).

És clar, si un és un bocamoll però és el porter de l'escala de veïns de la mare o del tiet, doncs sabrà quatre xafarderies de l'edifici, però si un és un bocamoll i a sobre té accés a fonts d'informació privilegiada, llavors ja l'hem vessat perquè pot esdevenir un personatge perillós.

Més enllà de la conversa que atribueix al Mas i al Zapatero en la que el primer li demana al segon més pasta per, literalment, "enterrar el terme nació", que podria ser certa però que en dubto profundament (més que res perquè en Mas és un polític prudent), el llibre conté veritables revelacions d'Estat.

Algunes com les atribuïdes a persones com l'ex-rei d'Espanya. A un estret col·laborador li va dir que amb el rei havia parlat clar davant la possibilitat que Rouco Varela acabés esdevenint Papa. Si això passa, escriu en Bono que va dir el Rei, vol dir que alguna cosa s'està fent molt mal feta i -literalment- "que Déu ens agafi confessats".

Bono escriu també sobre el luctuos i desgraciat fet que va suposar l' accident d'avió que va acabar amb la vida de 40 militars espanyols, o sobre la dimissió d'Acebes com a ministre, sobre el fet que el govern Aznar sabia que hi havia risc imminent d'un atemptat jihaidista a Espanya en Març del 2004 a l'estació de tren d'Atocha. Sense paraules, si és veritat.

 

El llibre és una constant transgressió en relació a la confidencialitat de molt del que hi explica. Un exercici d'estil de la dreta, recalco, dreta, més anticatalana, i més imprudent, impropi d'algú que ha ocupat càrrecs d'alta responsabilitat a la política i a l'Administració de l'Estat.


El PSOE sap que un personatge com ell, polemista on els hi hagi, farà el que sigui per a mantener-se a la primera línia, sense que el "com" importi massa. El que probablement encara no ha descobert és com controlar-lo.