El sentit comú de la CUP

Sentint i observant com els uns i els altres afronten la qüestió nacional catalana, els anomenats partits "tradicionals" ho enfoquen de forma molt poc pragmàtica.

Ho escrivia aquest diumenge en Toni Soler a l'excel·lent article "El país de Núria Parlon". Embolcallar-se només amb l'estelada o reivindicar una independència amparada en o basada en el fet identitari, és mala peça al teler. Senzillament perquè no és el model, ja que en un país multicultural i multiètnic com Catalunya, les qüestions identitàries semblen quelcom del passat, que a més a més no respon a gran part de les inquietuts que tenen els ciutadans avui. Aquest embolcall ha estat excessivament utilitzat tant par l'ANC, com per AMI, com per Convergència Democràtica de Catalunya, i, en menor grau, Esquerra Republicana.

D'altra banda, el nacionalisme espanyol s'ha embolcallat i es continua embolcallant en la fiscalia, el tribunal constitucional i la sacrosanta constitució del 78. Encara aquest matí, Mariano Rajoy deia a "Las mañanas de Radio 1" que una declaració unilateral d'independència seria automàticament enviada al tribunal constitucional. És el mateix discurs del PSOE, de Ciudadanos, i, en menor grau, de Podemos.

I heu aquí que la CUP posa al seu discurs un creixent pòsit de pragmatisme i sentit comú. Qui ho havia de dir només fa quatre diez...En la mateixa línea que el que exposava Soler, Quim Arrufat es pronunciava aquesta Setmana Santa dient literalment que "s'ha de deixar de votar independència per l'estelada". Ras i curt, si la independència ha de servir només per a canviar cromos, ja estem bé com estem. Si no esdevé una proposta engrescadora i creïble, renovadora, oberta i integradora en la que hi càpiga tothom que hi vulgui cabre, l'anomenat "procés" fracassarà estrepitosament, sobre tot, per manca de credibilitat per part d'una ciutadania que està molt farta del discurs que amb les formes enmascara, o no explica, el fons de la qüestió: per què amb la independència d'Espanya podem arribar a estar millor que com estem ara. Què proposem millorar i com pensem fer-ho. Aquest és el "quid" de la qüestió. Si els polítics (tots els que ho creuen) no són capaços de donar resposta versemblant a aquestes preguntes, aleshores, res no canviarà.

Un deu per un discurs valent i coherent.