dissabte, 6 de desembre del 2014

Minerva Amador i Torramadé

Per pura casualitat, escoltant la ràdio, el dijous, vaig sentir unes declaracions de l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, ex president de la Diputació de Girona, que va haver de renunciar al càrrec com a conseqüència de l'escàndol de les vexacions sexuals a l'exassessora d'Unió Democràtica Minerva Amador.

El cas va provocar molt enrenou mediàtic a finals de l'any 2012 (en vaig escriure alguns posts al blog al seu dia) i va acabar amb denúncies creuades de l'una contra l'altre i de l'altre contra l'una (per cent la de Torramedé contra Amador està ja arxivada). Tot plegat un afer lleig i desagradable en el que semblava, per indícis, que el tal Torramadé estava de merda fins al coll.

El que és extraordinari d'aquest país però, és la fascinant capacitat d'oblit dels escàndols i d'aquesta terrible sensació d'impunitat que ho envolta tot i que ens fa, als mortals de carrer, desconfiar del sistema.

Torramadé no ha abandonat els seus càrrecs (excepte el de president de la Diputació), segueix essent diputat i alcalde (i el seu partit polític, en aquest cas Unió, ho permet. Extraordinari!). El cas continua en fase d'instrucció, aparentment, o al menys no n'ha transcendit res més (visca la rapidesa de la justícia en aquest país). Tot això no fa altra cosa que desprestigiar el sistema. Cal una administració de justícia ràpida. Si en Torramadé és innocent que sigui restituït de la seva honorabilitat (i dels seus càrrecs), però mentrestant no pot ser que un pressumpte vexador sexual continuï ocupant càrrecs públics. A democràcies més consolidades que la nostra això seria senzillament imposible.

Doncs bé, ahir el Diari de Girona (pàgina 9) publica un article kafkià en el que explica que la Minerva Amador relata el seu "patiment" i els presumptes abusos mitjançant el seu compte de Facebook. Em sembla un despropòsit descomulal. Aquesta senyora fa servir el compte de Facebook com a substitut dels jutjats? Té ganes de publicitat gratuïta? Es vol autoflagel·lar? No sé ben bé que busca aquesta senyora (per cert, ara que ho penso..., què deu fer exactament una assessora personal del President d'una Diputació?), però si fins ara em decantava a pensar que ella estava neta i ell no, ara ja no sé què pensar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada