Pressupostos de la Generalitat

No solc ser excessivament crític amb les finances de la Generalitat per diverses raons.

Primera perquè és del tot evident que Catalunya està infrafinançada, es miri com es miri. Es podrà discrepar respecte de l'import, que varia segons el mètode de càlcul, però és una evidència palmàriament científica que a Catalunya hi ha un dèficit fiscal. Haver de recórrer al FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica) amb els ingressos fiscals que genera Catalunya és una broma de mal gust, que al cim, ens costa a tots els Catalans els interessos que el senyor Cristóbal Montoro té a bé cobrar-nos.

Segona perquè crec que, amb les limitacions anteriors com a premisa, Andreu Mas Colell  és un gestor seriós que fins ara no havia fet cap gran astracanada.

Ara bé, aquest projecte de Pressupostos de la Generalitat 2015 marquen un punt d'inflexió. És ben cert que el procés "sobiranista" marca clarament l'agenda i que tot està més o menys empeltat d'aquest tema, no menor, però no es pot confondre la gimnàstica amb la magnèsia, perquè si ho fem, correm fonamentalment el risc de fer el ridícul i de no ser presos seriosament, ni pels altres ni per nosaltres mateixos.

Per una vegada, i sense que serveixi de precedent (i partint de la premisa que sóc moltes coses però no convergent) estic d'acord amb l'oposició al Parlament de Catalunya, fins i tot amb les tesis del Partido Popular de Cataluña.

No és seriós presentar uns pressupostos en els que suposadament es recupera despesa social, entre d'altres una paga extra dels funcionaris. sense que hi hagi la dotació pressupostària pertinent. No sé si va ser Millo que va dir que aquests pressupostos són un "brindis al sol", i és veritat. Del tot.

Hom no pot pressupostar un 10% del total d'ingressos (de qualsevol entitat, pública o privada), és a dir, 2.500 milions d'Euros, sense tenir un altíssim grau de certesa de la cobrabilitat d'una determinada partida. Invocar "pressupostos polítics" és una estafa als contribuents catalans, perquè hom no pot consignar com a ingrés una partida que qui l'ha de pagar no la reconeix com a despesa.

Amb independència de consideracions ètiques i polítiques penso que és una estafa pressupostar el que no es té i demanar la complicitat de tercers (PSC i/o ERC) per a fer-los partíceps de l'estafa.

Com diria en Lluís Llach: "No és això, companys, no és això".