Encara que no ens hagi de venir de nou, resulta poc edificant que la Unió Europea, per la via del Tribunal de Comptes hagi de suspendre la política española en matèria d'infraestructures aeroportuàries.
El Tribunal europeu acaba de publicar l'informe que porta per títol: "Infraestructures aeroportuàries subvencionades per la UE: diners malbaratats". Encara que el Tribunal no faci altra cosa que fer de notari i constatar l'evidència sobre una determinada manera de fer política i de gestionar diners públics, no deixa de ser una vegada més un reflexe de com es fan les coses en aquest estat, a cop de política, a cop d'enquesta electoral, a cop de calendari.
L'informe no fa altra cosa que assenyalar i posar en evidència "urbi et orbe" una manera d'invertir (malbaratar) recursos públics no basada en la demanda de mobilitat ni en la productivitat, sino en el clientelisme, pensant en les properes eleccions, fent política amb les infraestructures en comptes de fer gestió eficient de recursos públics.
Això, com és sobradament sabut, no passa només en matèria d'inversió aeroportuària (l'acudit, increïble però real, dels dos jubilats que van aterrar amb un helicòpter a l'aeroport de Castelló de la Plana com a primera aeronau que hi aterra després de 4 anys d'acabada la construcció no deixa de ser un reflexe de l'Espanya "berlanguiana", castissa i irreal que ens ha tocat viure), sinó que suceeix exactament el mateix en matèria de carreteres i autovies per les que circulen 12 cotxes a l'hora (a Extremadura en tenim unes quantes mostres), o en matèria d'infraestructura de l'AVE o d'equipaments municipals (pavelló esportiu i piscina municipal a cada cantonada), per citar-ne només uns quants.
Llavors resulta però que d'altres infraestructures que són absolutament imprescindibles pel progrés general de l'Estat, com ara el corredor ferroviari del Mediterrani, l'acabament del desdoblament de la Nacional II a Girona o la connexió ferroviària del port de Barcelona, com que políticament no són de rèdit immediat (i a més a més en el cas de Catalunya no aporten vots ni al PP ni al PSOE), es van administrant amb comptagotes i acumulen retards d'anys i anys (el cas de la Nacional II és tan escandalós que algun dia, algú ho hauria d'escriure amb pèls i senyals).
I maltrat tot, el senyor Mariano Rajoy (com també feia el senyor Rodríguez Zapatero abans) van fer prèdiques orgulloses de la seva política d'infraestructures. Si això no és política de baixa volada, que baixi Déu i ho vegi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada