Jordi Llopart

Em va impressionar profundament assabentar-me que un dels atletes que més havia admirat a la meva joventut, en Jordi Llopart, està en una situació personal de pràctica indigència. En llegir aquestes notícies penso que, de vegades,  el món és un lloc terriblement injust.

En Jordi Llopart va ser una de les persones que a finals dels setanta i principis dels vuitanta em va fer descubrir l'atletisme, i més en particular, les curses de resistència.

Recordo perfectament quan amb catorze anys vaig quedar meravellat en veure aquell home (aleshores jo el veia com un home..., em doblava l'edat!) que va ser el primer atleta català i espanyol que va guanyar una medalla olímpica. Va ser als Jocs Olímpics de Moscou, a l'estiu de l'any 1980. En Llopart va guanyar la medalla de plata als 50 Km. marxa. Allò que va fer aquell atleta em va semblar (i em continua semblant 34 anys després) una heroicitat amb majúscules.

Doncs els de RAC1 van entrevistar-lo la setmana passada i tots plegats vam descobrir  amb sorpresa (al menys en el meu cas va ser majúscula) que als seus 62 anys, en Jordi està aturat, de llarga durada i viu (malviu o sobreviu, més aviat) amb un subsidi de 426 Euros al mes.

És dur pensar que una persona que està titulada en infermeria i en turisme, que parla amb fluidesa diversos idiomes i que és una llegenda de l'atletisme català i espanyol està en una situació d'absoluta misèria, sense feina des de 2012, quan la federació mexicana d'atletisme, per la que treballava des de 2009 li va rescindir el contracte, una vegada acabats els Jocs Olímpics de Londres.

No sé què ha passat en el seu cas (no ho explica a l'entrevista) perquè hi ha molts altres esportistes d'elit que han viscut les mels del triomf: la glòria, la fama i els diners i han acabat enfonsats, malalts i en alguns casos amb intent de suïcidi (Julio Alberto n'és un exemple, Poli Díaz, un altre).

El que distingeix Llopart d'altres és continua tenint ganes de lliurar i que no demana almoïna, sino un lloc de treball, perquè sap fer moltes coses i continua mantenint-se en forma física i psíquica.

Malgrat els errors que hagi pogut cometre, en Jordi Llopart és un exemple de dignitat. Tan de bo algú amb capacitat pugui donar-li una oportunitat. Segur que l'aprofita.