Pobresa energètica

El xoc de trens Catalunya-Espanya arriba a extrems que ratllen la barbaritat i el despropòsit. En ambdos sentits, però intentant fer un exercici d'objectivitat (tasca aquesta gairebé impossible), el govern central, potser pel fet que controla el poder de veritat, en alguns casos les fa a l'alçada d'un campanar, juga amb l'avantatge de poder controlar els poders suposadament "separats", especialmente el judicial.

Algun dia, quan s'acabi l'història concursal de les autopistes radials de Madrit (concepte, no ciutat), dedicarem uns quants blocs monogràfics a escriure i raonar sobre el tema (que, a l'igual que el "Castor" ens acabarà constant molts diners als contribuents de carrer), però mentrestant crec que un dels més grans despropòsits que hem vist darrerament en aquest sentit, té a veure amb el decret de "pobresa energètica" de la Generalitat de Catalunya de l'any 2013.

Que un govern (el que sigui) publiqui un decret per impedir que durant els mesos de més rigurós hivern es talli el sumministrament de gas o electricitat a les persones més vulnerables del sistema em sembla una cosa que honora a qui el publica i que, ben mirat, no fa altre que respondre a l'esperit de la Constitució Espanyola de 1978 (ara que està tan de moda), quan afirma en un dels seus articles que "todo español tiene derecho a una vivienda digna" (vull entendre que en aquest cas la "dignitat" es deu voler referir també a que tingui els mínims elements de confort, com ara aigua corrent i electricitat).

Doncs bé, el govern de Mariano Rajoy va presentar un recurs d'impugnació al TC d'aquest decret adduint, amb una pobresa argumental que fa pànic "invasió de competències estatals en matèria de regulació energética". El pecat és altra vegada el trencament de la unitat de mercat, que per alguns és més sagrat que la sagrada Constitució. Òbviament l'admissió a tràmit del recurs en paralitza de forma immediata la seva aplicación.

Com que feta la llei, feta la trampa, la Generalitat, tirant d'enginy (del David, contra el Goliat)  s'empesca la creació d'una fundació que té per finalitat recollir aportacions voluntàries de les companyies, de privats i de la mateixa Generalitat per dotar un fons que permeti fer front als pagaments d'aquelles persones que reunien els requisits per a acollir-se als ajuts que establia el decret de pobresa energètica.

Però és clar, el govern central interpreta que aquesta fundació no té cap altra finalitat que arribar per una altra via al que pretenia el Decret. Total que també presenta recurs per a suspendre'n l'aplicació. No és això política de molt baixa volada? Si no ho és, ho sembla ben bé.