Quant més gran em faig menys crec en les casualitats. En política, com en història, hi ha sempre una relació de causa-efecte en la majoria de les coses que succeeixen, encara que sembli producte de l'atzar. És el cas, en la meva modesta opinió, del que està passant amb el preu del petroli, i per extensió en la revalorització del dòlar envers la majoria de les monedes cotitzades.
La meva particular teoria de la conspiració va justament en aquest sentit. Sembla clar que ens esdeveniments d'Ukraina d'aquest any 2014 que estem a punt d'acabar ens han tornat a una situació "de facto" de retorn a la guerra freda, amb una especial beligerància per part de Rússia que, no només no vol veure la seva àrea d'influència reduïda sino que la vol incrementar (i n'ha donat sobrades mostres aquests darrers mesos).
Els afanys d'imperialisme dels russos no van trobar cap oposició seriosa i real i la invasió de Crimea es va consumar amb la descarada participació de forces russes (això sí, no identificades). Ni la Unió Europea ni els Estats Units, ni per descomptat l'ONU - on Rússia, recordem-ho, té dret de veto- van fer cap acció seriosa de resposta, més enllà de la imposició d'unes sancions econòmiques simbòliques que es van veure ràpidament contestades per Rússia amb un clar perjudici per les empreses exportadores europees.
Més tard, el suport als pro-russos de Donetsk i Lugansk va ser encara més evident i es va accentuar amb el luctuós incident de l'avió de Malasian Airlines en el que van perdre la vida gairebé 300 innocents, pel simple fet de volar sobre espai aeri de l'Est d'Ukraina.
Quan tot semblava indicar que el senyor Vladimir Putin s'estava ensortint amb la seva d'una forma burda i descarada, de sobte, sense solta ni volta comença a baixar de forma dramàtica el preu del petroli (cosa que perjudica enormement tres economies no precisament aliades dels Estats Units: Venezuela, Iran i Rússia, que necessiten un petroli a, com a mínim 130 dòlars barril per tenir un ingrés net de divises).
Però no n'hi ha hagut prou, la segona variable ha estat incidir en la depreciació del ruble, que fa 10 diez va perdre un 25% del seu valor enfront el dòlar en només una tarda. El banc central rus va apujar el tipus d'interés al 17,25% però tot i així, la caiguda del ruble no es va frenar.
Em va alegrar sentir parlar a en Sala i Martín RAC1 el dia 24, apuntant que ha sentit rumors en aquesta mateixa línia, perquè això no fa altra que confirmar que l'acció coordinada dels Estats Units (ara rics en petroli gràcies a les noves tècniques d'extracció) i a Aràbia Saudita (que no té problemes amb un barril baix i que haurà tret grans contrapartides dels americans) sembla més una realitat que una casualitat.
Putin doncs s'enfronta a un enemic al que no pot enviar tancs sense insignies ni soldats amb passamuntanyes, i amb aquesta variable segur que no hi comptava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada