2014: algunes reflexions d'un any trepidant

Encara que resulti molt tòpic, ja considero consolidat que l´últim dia de l'any cada final d'any faci al blog un petit balanç d'allò que considero rellevant, o curiós, o simplement digne de comentari. És curiós que el títol que he posat sigui tan semblant al que vaig posar el dia 31 de desembre de 2013 ("2013: balanç d'un any trepident"), amb coincidència d'adjectiu sense haver-ho mirat abans. I és que, vist en perspectiva, i rellegint l'entrada d'aquell blog, 2013 va ser, efectivament un any mogut, que semblava difícil de superar. Escrivia aleshores:

"En tots els àmbits ha estat un any intens, de molts esdeveniments, de molts canvis. Han passat tantes coses que sembla que hagi passat molt més d'un any, encara que se'ns hagi escolat de les mans gairebé com un somni. En política, el 2013 vindrà marcat per sempre més per la consolidació del sobiranisme a Catalunya. la declaració de Catalunya com a subjecte polític a l'inici d'exercici per part d'una majoria del Parlament ja albirava un any mogut. La Via Catalana va ser una explossió de civisme que va fer la volta al món diverses vegades, i l'anunci de pregunta i data per a la consulta va aconseguir repertir-ho. Sense dubte i passi el que passi, el 2014 també serà un any per a no oblidar que caldrà seguir amb molta atenció".

Doncs bé, 2014 ha estat netament més intens, més, valgui la redundancia, trepidant. Ho escriuré en clau de resum, perquè també -rellegint l'entrada de 2013-, la vaig trobar excesiva en fons i en forma. Som-hi doncs:

CATALUNYA

• Des del punt de vista sobiranista, mai no s'havia arribat tant lluny. La "V" de l'Onze de Setembre, i el desafiament al Tribunal Constitucional espanyol (per dues vegades) per part de 2.350.000 persones de Catalunya i d'arreu del món el Nou de Novembre de 2014,  suposa l'assoliment d'una de les més grans fites d'afirmació nacional catalana des que Rafael de Casanovas va firmar la rendició de Barcelona al Duc de Berwick.
• Acabar l'any amb el president de govern, la vice-presidenta i la presidenta del Parlament de Catalunya processats és també un clar símptoma de la magnitud política del "desafiament" català a l'Estat Espanyol, i de l'enrocament de la posició espanyola.
• D'altra banda però l'any acaba amb la incertesa sobre la direcció que ha de prendre el procés post 9-N, amb una societat civil desconcertada, i segurament decebuda en part per l'espectacle de manca d'unitat que ofereixen els nostres representants polítics.
• I és que el poble català te com a característica gairebé genètica una extraordinària capacitat per anar cadascú pel seu costat, que és precisament, la més gran arma que té l'Estat Espanyol per a aturar les ànsies independentistes d'una part -no despreciable- de la población catalana.
• Una reflexió addicional sobre el procés meritarà una entrada ulterior al blog, avui o demà.
• Per acabar, no podem oblidar l'"harakiri" de Jordi Pujol i l'ulterior imputació de gairebé tots els membres de la seva família suposen l'acabament definitiu de la "transició nacional catalana" i l'enterrament d'una determinada manera de fer política. "El pare és mort, visca el pare". 

ESPANYA

•  Han succeït tants fets rellevants que costa fer-ne una tria. Segurament el més significatiu és el rebuig frontal de la ciutadania, del poble ras, a la percepció d'una situació generalitzada de corrupció. El carrer ha dit prou, i a resultes d'això unit a la lentitud d'una recuperació económica que és incapaç de generar ocupació (i molt menys ocupació de qualitat) ha facilitat la irrupció de "Podemos" al panorama polític.
• Escriure i parlar sobre els Blesas, Ratos, Matos, Matas, Torres, Urdangarins, Alavedras, Bartos, Prenafetas, Millets, Pujols tots, .......fa fins i tot fàstic.
• Malgrat la constatació que Espanya és una democràcia de molt baixa qualitat (els darrers exemples: la nova llei de seguretat ciutadana, el processament de les idees polítiques, l'escàndol del fiscal general de l'Estat manipulat pel partit del govern), la justícia, lenta però implacable, continua fent el seu camí. Jutges valents com en Castro, en Ruz, en Vidal, independents per sobre de tot, fan que encara quedi un bri d'esperança i que els corruptes vagin caient i acabant a la presó. S'ha acabat la sensació d'impunitat, fins i tot per a la sang blava.
• En connexió amb això, la Monarquia (que en la meva opinió està vivint els seus darrers anys a Espanya, i si no, temps al temps) ha vist la primera abdicació d'un rei (tacat pels escàndols de corrupció, amants, elefants i familia) des de l'any 1931. El nou monarca Felip VI ha entès el missatge i està posant tota la carn a la graella per a canviar la percepció de podridura de la institució, amplament estesa entre la població espanyola. Mai la monarquia no havia viscut, des de la restauració el 1975, quotes tan baixes de popularitat. Insisteixo, els Borbons a Espanya tenen els dies (o anys) comptats. El signe dels temps juga en contra seva.
• El fenomen "Podemos" ha tresbalsat el panorama polític. Ja mai més res no serà igual. L'assumpció del que comporta implícitament el  terme "Casta" fa que hi hagi un abans i un després en matèria política i de gestió pública. La fragmentació de l'arc polític és una gran notícia per a enfortir la democràcia i acabar amb la impunitat arbitrària del Partit Popular, que governa a cop de majoria i no a cop de sentit comú o de consens.
• Entroncant amb l'anterior, 2015 amb unes quantes eleccions a l'agenda política comportarà amb tota seguretat canvis de proporcions encara difícilment avaluables. El primer assalt es juga, paradoxalment, a Grècia, el Gener de 2015, amb la presumible victòria de Syriza.
• També 2014 acaba amb un altre paradigma: les anomenades "infraestructures polítiques", les de la llotja del Bernabéu, es diguin línies d'AVE, aeroports, autopiestes radials, plantes de co-generació, o magatzems estratègics de gas

MÓN

• L'adveniment de l'Estat Islàmic entre Síria, el Kurdistán i Irak és probablement un dels fets més rellevants de l'any, així com les extranyes aliances que aquesta situació a provocat, entre d'altres el fet que -en aquest cas- els Estats Units i l'Iran remin en la mateixa direcció.
• La situació generada per la invasió/annexió de Crimea per part de Rússia i el renaixement de l'ambió "imperial" de Putin també ha estat un dels esdeveniments significatius. La resposta (suposada) dels americans provocant la baixada del preu del petroli i la devaluació salvatge del ruble tindrà unes conseqüències que encara estan per determinar.
• En una línia similar, la restauració de les relacions diplomàtiques entre Estats Units i Cuba segurament té a veure, també, amb un altre moviment al tauler d'escacs que pretèn eliminar la influència russa a l'illa de Cuba.
• Algunes de les accions empreses per Barak Obama al 2014 com ara la universalització de la seguretat social als Estats Units o la seva creuada per a legalitzar els immigrants il·legals demostren clarament que encara hi ha dretes i esquerres, i que el "bàndol" de les esquerres continua mostrant uns principis ètics que comparteixo molt més que els dels que propugnen les expulsions en calent i que invoquen efectes crida i d'altres barbaritats.

Estan passant tantes coses a l'hora i totes tan depressa, que el Món ha esdevingut un lloc fascinant. El balanç personal i profesional de l'any 2014 és prou positiu. No espero més temps per escriure (el meu gran cavall de batalla) perquè les perspectives professionals semblen anticipar que no serà possible....

Segur que 2015, vist el caldo de cultiu de tot el que s'està coent, serà encara més trepidant.

Bon Any 2015!!!