M'ha trucat la meva mare aquest matí per a dir-m'ho. A l'igual que en el cas de la Tatiana Sisquella, que també em van trucar, en aquest cas el meu fill petit, per a dir-m'ho. La mort aquest matí d'en Joan Barril m'ha tornat a deixar glaçat, amb pell de gallina, amb llàgrimes als ulls.
Se n'ha anat un dels més grans de la ràdio i el periodisme catalans. També com en el cas de la Tati, em va estranyar que de cop i volta, el seu programa diari de ràdio "El Cafè de la República" deixés de ser conduït per en Joan Barril i passés a ser editat per l'Elissa Omedes.
A en Joan Barril se l'ha endut una pneumònia amb només 62 anys i després d'estar més de dos mesos ingressat a l'Hospital Clínic de Barcelona.
En Joan Barril era un mestre de mestres. El seu "Cafè de la República" un exemple de ràdio que ell mateix qualificava de "tranquila". Una ràdio reposada amb opinió, amb serenor, amb diàleg, sense apriorismes, sense sectarisme, amb una objectivitat que sorgia com espontàniament. Sempre que podia, que era tot sovint, en anar cap a casa després de la feina, escoltava el "Cafè de la República", primer de 9 a 11 de la nit (durant una època amb el seu inseparable Joan Ollé) i després en la tercera emporada de 9 a 10. També amb l'Ollé van fer un insuperable programa al Canal 33, "L'Illa del Tresor".
En Barril tenia una altra mirada, una saviesa com d'una altra època. Una velocitat que probablement l'agafava a contrapeu. No entenia perquè algú de "Catalunya Ràdio" que era al pis de baix enviava un correu electrònic a algú del pis de dalt, si hi podia parlar personalment. Ni entenia allò que ell anomenava "Facebooooook" (pronunicat "Facebook" i no "feisbuk"). No li agradava aixecar el to de veu, i la seva respiració profunda i la manera de pronunciar les esses era mítica.
Una altra gran colaboració que li recordo, al "Matí de Catalunya Ràdio" a l'època que en conduïa en Manel Fuentes eren els seus "Contes corrents", cada dia durant molt de temps, uns minuts abans de l'editorial de les vuit.
Finalment, recordo que abans del naixement del meu primer fill vaig llegir-me el seu llibre "Condició de pare". Encara ara m'emociono amb el record.
En Joan Barril deixa un gran forat al món de la nostra cultura. L'anyorarem de debò, però la seva veu profunda, al menys a mi, m'acompanyarà per sempre més. Descansa en pau, Joan, i des del més enllà, afanyat a muntar un altre "Cafè de la República".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada