dijous, 11 de juliol del 2013

Oli d'oliva

El Ministre Arias Cañete, un gran amic de Catalunya, ja saben, aquell del "transvase por cojones" del riu Ebre per a fer camps de golf i regadius extensius a València i Múrcia, s'ha postulat ara a favor d'una iniciativa que la Unió Europea pretén regular des de fa temps, i n'ha esdevingut un impulsor-precursor.
 
Pels que encara no ho sàpiguen, la cosa va de (qui poca feina té el gat pentina, deia la meva àvia) regular la utilització de l'oli d'oliva als restaurants, impedint-ne la utilització de les típiques i ancestrals setrilleres, que seran -sembla- substituïdes per ampolletes amb precinte d'un sol ús.
 
Honestament em pregunto com és que els pares de la patria comuna europea tinguin tan poca feina que es dediquin a aquestes foteses, de difícil comprensió pel ciutadà del carrer, a qui de vegades li costa arribar a final de mes.
 
Que una ampolla monoús és millor que una setrillera que en molts casos regalima per tots cantons i de la que no se'n sap la procedència, ho saben fins i tot els ximpancés, però posats a fer un exercici complet de coherència i vetlla per la salut del consumidor, no podem precintar l'oli (entenc que la iniciativa afecta també al vinagre tot i que no n'he llegit res) i deixar la resta d'elements auxiliars intocats. Com si d'un menú barat d'avió es tractés, caldria poder disposar de monodosis o ampolles precintades, segons sigui el cas de:
 
1. Pa. Hauríem de prohibir amb carácter immediat que un restaurant ens portés pa tallat o panets individuals que no estiguéssin envasats al buit. A partir d'ara em negaré a menjar pa a menys que no vingui dispensat d'aquesta manera.
2. Sal i pebre. També en bossetes individuals minúscules, d'aquelles que -de vegades- costa una infinitat d'obrir correctament.
 
I llavors caldria tenir en compte d'altres elements relacionats dels que ara per ara en sabem ben poca cosa:
 
3. No més aigua en gerra sota cap concepte.
4. No més vi de menú en flascó sota amenaça de pena capital.
5. Càmeres de filmar en directe per monitoritzar que cap manipulador d'aliments a la cuina del restaurant on estem dinant o sopant no toqui el menjar amb mans sense protecció plàstica.
6. Càmeres a l'entrada del bany del personal per assegurar que després de fer les seves necessitats es renten les mans amb sabó i es posen guants nets.
7. Càmeres que asseguressin al consumidor que els plats es renten amb aigua de Veri, Water from Notting Hill  o Wasser von Saarland, segons sigui el cas, no fóra cas que rentant els plants amb aigua de l'aixeta ens agafés un mal de ventre.
 
Posats a fer el gilipolles, fem-ho bé, amb professionalitat de campió (europeu).
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada