Avui ha estat el darrer programa de l'actual "Matí de Catalunya Ràdio, MCR" per part d'en Manel Fuentes. Per a celebrar l'efemèrides l'han fet en directe des de l'antigua fàbrica d'Estrella Damm a Barcelona, obert al públic.
Ha estat un programa emotiu (el tall que he pogut sentir mentre anava en cotxe), ple de moments pel record amb felicitacions sentides del públic. Fins i tot un ciutadà francés de Marseille ha trucat per a felicitar en Manel i dir-li que l'escolta per internet des de França i el felicita per al recorregut del programa.
Han estat quatre temporades en les que hi ha hagut ràdio de molta qualitat, entesa com a servei públic de primer nivel. És per això que Catalunya Ràdio i TV3 no es poden desmantellar, perquè formen part de l'essència d'aquest país i han contribuït de forma notòria a la normalització lingüística i a la dignificació de la ràdio en Català; de fer d'aquesta terra en la que ens ha tocat viure, un país "gairebé" normal.
He de confessar que en Manel Fuentes no era sant de la meva devoció quan va començar ara fa quatre anys. La percepció que en tenia era la d'un bon imitador; la d'un personatge molt mediàtic que participava als programes de nit de Telecinco, més aviat passats de voltes, i que tocava la guitarra i era un gran admirador de Bruce Springsteen (com jo mateix, d'altra banda).
No m'imaginava que fóra capaç de combinar amb tant "savoir-faire" un espai de sis hores d'informació rigurosa i plural que acabava però amb l'espai "Alguna pregunta més" en el que en Fuentes imitava tothom, en particular en Núñez, ex-president del Barça, que, per cert, ha accedit a una entrevista aquesta semana.
Durant els quatre anys, en que l'he seguit l'estona que anava conduint durant molts dies, he anat constatant l'evolució positiva d'un periodista que ha anat creixent en rigor i en maduresa, fent veritable periodisme d'investigació i servei públic (la investigació del cas Millet va ser, entre d'altres moltes, exemplar). El punt d'impertinència que li costava evitar al principi ("fusellava" l'entrevistat massa sovint, sobre tot si no li acabava de fer el pes), va anar passant a una moderació molt més serena, meditada i intel·ligent (especialment després d'algun episodi en el que va haver d'acabar demanant disculpes publiques després que un professor universitari no tingués més remei que penjar-li el telèfon), que l'honora com a periodista i com a persona.
I ho va saber combinar, també de forma que em va sobtar molt, amb la teleescombreria espanyola, presentant un dia a la semana a una de les teles que no tinc ni sintonitzades a casa un programa anomenat "Tu cara me suena".
En Manel Fuentes és un periodista honest, professional, amb talent innat i una inesgotable capacitat de treball. Molta sort allà on et porti la vida Manel, et trobaré a faltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada