L'anunci i el posterior debat parlamentari sobre l'acomiadament de més de 15.000 funcionaris a Grècia torna a posar sobre la taula i a qüestionar si la política d'austeritat imposada per la Troika continua sent la recepta que els cal als grecs per a superar la crisi económica i la -de facto- situació de fallida tècnica que viu el país hel·lè.
La cosa de uns visos de xantatge que la fan encara més kafkiana, per no parlar de la immoralitat subjacent a tot plegat.
La mesura, que amb l'aprovació del Parlament Grec, es durà a terme entre aquest any i el que vé, i que s'acompanya de la reducció d'un 25% de salari a 25.000 funcionaris més, i la possibilitat d'aplicar-los mobilitat i que els llocs de treballa s'amortitzin en un futur, era condició si ne qua non per tal de desbloquejar un altre tram del préstec de 8.000 milions que el FMI i el Banc Central Europeu han de pagar a Grècia per tal que aquest país pugui fer front bàsicament a l'amortització de deute que han comprat els bancs francesos i alemanys els quals van prestar diners als grecs per tal que aquests compressin armes alemanyes i franceses per aturar el dimoni turc.
Aquesta mesura ve precedida del tancament, amb premeditació, nocturnitat i al·levosia de la ràdiotelevisió pública grega d'un dia a l'endemà deixant més de 2.500 persones sense feina.
Home, si algú es pensa que empobrint de forma extrema el poble grec se'n sortiran de la crisi doncs és que s'ha begut l'enteniment. Sense demanda no hi ha recuperació del PIB, i sense poder adquisitiu no hi ha demanda.
El més d'abril, en Paul Krugmann citava al International Herald Tribune unes paraules del president americà F.D. Roosvelt que venia a dir "de la única cosa que cal tenir por és de la por mateixa", però Krugmann, partint de la cita de Roosvelt deia "quan els historiadors del futur vegin quan equivocada va ser la recepta dels nostres dirigents econòmics per superar la crisi actual diran que en realitat són culpables d'haver tingut por d'aplicar les mesures correctes i haver aplicat les equivocades".
De seguir com fins ara la recuperació grega, que òbviament, acabarà produint-se (més tard que no pas aviat), deixarà un país empobrit, terciaritzat, arrassat i condemnat a ser país d'hotels, bars i cambrers. Un país de segona o tercera divisió. Un risc del qual no estan exempts països com -per aquest ordre- Portugal, Irlanda, Espanya i Itàlia.
Cal una rectificació parcial de rumb amb urgència. És obvi que l'austeritat és necessària (sobre tot per aquells que es van passar de frenada o no van saber controlar el seu sistema públic), però no suficient. Sense un estímul de la demanda, l'educació i la innovació aplicada a generar ocupació productiva, l'Estat Espanyol va pel camí de convertir-se en una altra Grècia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada