El pes de la prova

De tot el sensacional muntatge mediàtic que el senyor Bárcenas -que deu sentir-se traït pels seus ex-amics de la directiva del PP, segons sembla desprendre's d'uns missatges SMS que fins i tot el propi Mariano Rajoy I, el Breve- ha reconegut, em criden l'atenció alguns fets dels que s'ha parlat poc aquests dies a la prensa.

En primer lloc que el canvi d'estratègia de Bárcenas hagi estat tant aclaparadorament erroni, des d'un punt de vista processal. Ha passat de tenir tots els asos a la màniga, d'estar assessorat pels millors advocats i de tenir la complicitat de la plana major del PP oficial a capgirar totalment el panorama en una estratègia que sembla talment dissenyada per un suïcida talibà.

 

Canviar d'advocat potser ha estat forçat pel PP, però agafar com a lletrat substitut al polèmic Javier Gómez de Liaño, recordem-ho, jutge indultat durant un dels governs de José Maria Aznar (el Salvapàtries), sembla, encara que només sigui estèticament, més aviat lleig i sobretot aclaridor d'una determinada línea d'actuació.

 

A més a més, que el teu principal aliat sigui el director d'un diari que no està precisament reconegut per la seva objectivitat i la seva contenció, tampoc sembla una maniobra clara.

 

Però és que expulsar merda a tort i a dret contra el President del Govern Espanyol i la Secretària General del PP, partit que de moment te el mandat de les urnes per a governar és molt perillós. I ho és si no es tenen proves, i les úniques probes que poden ser vàlides aquí, donada la transcendència dels fets, és l'aparició de papers d'acús de recepció dels diners firmats en original pels seus receptors. No em crec de cap de les maneres que en Rajoy (que segurament sí que va rebre els diners) signés un acús de rebuda de diner en negre, i el mateix afirmo per la sra. Dolores de Cospedal tampoc.

 

També és terriblement sospitós (de fet fa pudor de sucarrim) que no hagi aparegut per res (en boca del presumpte delinquent) el nom de José Maria Aznar, ni el d'Esperanza Aguirre. Com també ho és que el jutge Pablo Ruz hagi accelerat el procediment, en un país on els dossiers judicials s'eternitzen (per a mostra vegi's el Tribunal Constitucional). Finalment, ja és casualitat ja que el Ministre de Justicia, Alberto Ruiz Gallardón, sigui, precisament ara, de viatge oficial al Perú (segurament perquè no se n'ha pogut anar més lluny).

 

No crec en la teoria de la conspiració, i tampoc crec que acabi passant res de significatiu (de fet molts dels delictes del cas Gürtel estàn prescrits, com en el cas que ens ocupa), i veig del tot improbable que es pugui probar res contra el Presidente del Gobierno, però el mal a nivell de la ciutadania i de l'Estat Espanyol, i de la confiança en el sistema, ja està fet.

 

Tot plegat és un veritable despropòsit.