dijous, 11 de juliol del 2013

Can Barça: d'enfrontaments eterns

 
Molt més fort que l'odi ancestral entre un seguidor del Barça i un aficionat de l'Espanyol és l'animadversió i la diferència de criteris entre els dos sectors del Barça que s'han vingut posicionant darrerament, i que ha anat creixent fins a despertar passions d'una virulència que només es pot explicar perquè encara que pertanyents a l'espècie "Sapiens, sapiens" continuem essent, com diría l'Arturo San Agustín, "monos vestidos".
 
Des de ja fa alguns anys, els simpatitzants, seguidors, twitaires, feisbukerus, followers i suporters del Futbol Club Barcelona es posicionen en un dels dos grups i sensibilitats següents:
1. Laportistes-Cruyffistes-Guardiolistes (branca patriòtica, arrauxada, una mica xulesca, segurament malbaratadora i partidària del dret a decidir, que et claven un parell d'òsties a la cara sense contemplacions si no els caus bé), i
2. Rosellistes-Reixaquistes-Vilanovistes (branca de la "puta i la ramoneta", ara vull ara no vull, molt més "low profile", amb una mala llet de cavall, estoïca i partidària de l'Espanya federal, que et claven un ganivet per l'esquena quan estas en fase de son profund).
 
Els uns i els altres no es poden veure i no se n'amaguen. Avui, la divisió i el forat entre ambdues parts s'ha fet tal vegada públic urbi et orbe i qui sap si irrecuperable durant molt de temps.
 
En una roda de prensa al stage de preparació del Bayern München que entrena Guardiola a Itàlia, i aparentment sense solta ni volta (probablement en resposta a un periodista català, però tan se val perquè en Guardiola tenia ganes de xerrar i una declaración d'aquest home, tot i poder semblar improvisada, està pensada fins a la sacietat i no ha estat traduïda a l'alemany perquè ell mateix s'ha encarregat de dir-li al seu traductor que allò no calia) comença a disparar amb una metralleta de gran cal·libre contra l'actual Junta Directiva del Barça, espolsant aigües fecals d'una forma que abans d'ara només li havia vist fer amb "el puto amo" Mourinyo, i de rebot, però de forma ben visible, contra l'actual entrenador, Tito Vilanova, ajudant de Guardiola durant 5 anys, i un dels seus millors amics fins fa quatre dies.
 
Òbviament les declaracions portaran contradeclaracions del portaveu de la Junta (els ha tractat simplement i planament de mentiders) i l'ambient encara s'enrarirà més.
 
I, com diria La Trinca "aixi anar fent, així anar fent, in secula seculorom, amen". No sé a qui creure'm i sento més aviat vergonya aliena. Com a col.lectiu sóm pocs i enara discutim per acaber-nos de fer més petits.
 
Tingui raó o no, l'espectacle d'aquesta tarda era del tot sobrer. Ni "tempora", ni "mores".
 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada