Don Francisco Pérez de los Cobos és el President del Tribunal Constitucional. Sí, aquell Tribunal que ha estat renovat darrerament, aquell mateix que va passar el segon ribot per l'Estatut de Catalunya actualment en vigor, després que el gran federalista Alfonso Guerra hi passés el primer, per treure-li tots els nusos.
Se suposa que els pares de la mare pàtria, es creuen de veritat allò de la separació de poders que va postular Montesquieu fa uns quants anys i que ha esdevingut l'eix sobre el que s'ha vertebrat el sistema de democràcies occidentals més o menys en vigor (en alguns llocs més aviat menys que no pas més, però al capdevall, això són menudències). I se suposa a més a més, que el poder judicial ha de ser el més separat i el més objectiu dels tres poders, ja que és precisament el garant darrer de la separació, el poder que ha de vetllar en definitiva per tal que es compleixi. No vol pas això dir que els magistrats no puguin tenir ideología, perquè això seria imposible i del tot inviable, (i de fet a l'Estat hi ha dues grans associacions de magistrats: "Jueces para la Democracia" y "Asociación profesional de la Magistratura", la primera més aviat progresista i la segona més aviat conservadora). Ara bé els jutges, ideologies a part, han de ser imparcials, i en el cas del Tribunal Constitucional, aquesta imparcialitat hauria de ser escrupulosa (ja vaig fer una entrada al blog coincidint amb la renovació del Tribunal i d'escrupulosa més aviat poc, però què hi farem).
Doncs ara s'ha sabut que Don Francisco, el seu President, ha estat militant del PP des de 2008 fins a 2011, i el que és més greu encara, quan se'l va proposar per a la presidència, ni ell va dir-ne res, ni a ningú se la va ocórrer preguntar. Home, si un Tribunal ha de pronunciar-se, posem per cas, sobre la "constitucionalitat" de la declaració de sobirania que va promulgar el Parlament de Catalunya (amb els vots en contra del PP), i aquest senyor té grans afinitats amb el PP, a veure si algú és capaç d'endevinar el sentit del vot de Don Francisco. Fins i tot jo, que tinc poca imaginació, m'atreviria a fer un pronòstic....
Que sí, que Gallardón ja ha sortit immediatament a defensar que strictu sensu no hi ha cap impediment legal, ja que l'article 159.4 de la sacrosanta Constitució no parla de militants de partits, si no de directius de partits i sindicats, com a causa d'incompatibilitat. Home, ja ho hem entès senyor Gallardón, però a que queda lleig? No hi ha una dita castellana que diu: "La mujer del rey además de ser honrada tiene que parecerlo", no? Doncs això.
Vergonya i més vergonya.
Se suposa que els pares de la mare pàtria, es creuen de veritat allò de la separació de poders que va postular Montesquieu fa uns quants anys i que ha esdevingut l'eix sobre el que s'ha vertebrat el sistema de democràcies occidentals més o menys en vigor (en alguns llocs més aviat menys que no pas més, però al capdevall, això són menudències). I se suposa a més a més, que el poder judicial ha de ser el més separat i el més objectiu dels tres poders, ja que és precisament el garant darrer de la separació, el poder que ha de vetllar en definitiva per tal que es compleixi. No vol pas això dir que els magistrats no puguin tenir ideología, perquè això seria imposible i del tot inviable, (i de fet a l'Estat hi ha dues grans associacions de magistrats: "Jueces para la Democracia" y "Asociación profesional de la Magistratura", la primera més aviat progresista i la segona més aviat conservadora). Ara bé els jutges, ideologies a part, han de ser imparcials, i en el cas del Tribunal Constitucional, aquesta imparcialitat hauria de ser escrupulosa (ja vaig fer una entrada al blog coincidint amb la renovació del Tribunal i d'escrupulosa més aviat poc, però què hi farem).
Doncs ara s'ha sabut que Don Francisco, el seu President, ha estat militant del PP des de 2008 fins a 2011, i el que és més greu encara, quan se'l va proposar per a la presidència, ni ell va dir-ne res, ni a ningú se la va ocórrer preguntar. Home, si un Tribunal ha de pronunciar-se, posem per cas, sobre la "constitucionalitat" de la declaració de sobirania que va promulgar el Parlament de Catalunya (amb els vots en contra del PP), i aquest senyor té grans afinitats amb el PP, a veure si algú és capaç d'endevinar el sentit del vot de Don Francisco. Fins i tot jo, que tinc poca imaginació, m'atreviria a fer un pronòstic....
Que sí, que Gallardón ja ha sortit immediatament a defensar que strictu sensu no hi ha cap impediment legal, ja que l'article 159.4 de la sacrosanta Constitució no parla de militants de partits, si no de directius de partits i sindicats, com a causa d'incompatibilitat. Home, ja ho hem entès senyor Gallardón, però a que queda lleig? No hi ha una dita castellana que diu: "La mujer del rey además de ser honrada tiene que parecerlo", no? Doncs això.
Vergonya i més vergonya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada