Els atzucacs del PP

Que això del Bárcenas feia pudor de sucarrim era fàcil d'intuir. Ara la cosa ha esclatat amb tota la seva virulència. És extraordinari però veure com els polítics professionals fan de la mentida un company de viatge ineludible. No podia creure'm com la Maria Dolores de Cospedal, Dolorcitas, negava una i una altra vegada l'evidència (profusament documentada per bé que no provada, encara,)en roda de premsa, davant les càmeres i els micròfons, i es quedava tan fresca, com si tot allò no anés amb ella. Com si ella mateixa, a cop i de tan repetir-la es cregués la seva pròpia mentida. Són mentida les proves de l'advocat Trias Sagnier? Són mentida les festes i els viatges de la senyora Ana Mato? Són mentida els diners que més d'un ha confessat rebre del PP (en forma de préstec, si es vol, però justament que figuren a les fotocòpies de la comptabilitat extra-oficial al costat de tantes i tantes altres anotacions).

 

Com resa una dita castellana extraordinàriament oportuna: "mienten como bellacos y se quedan tan anchos". Doncs això. Feia feredat veure la fredor i la indiferència amb que els senyors Aznar (Ánsar pels amics) i Rajoy (Fernando I el Breve, pels amics), se les anaven fotent al congrés de la FAES, sense ni tan sols mentar l'interfecte. Com si no hagués passat res. Invocant aquella máxima tan gallega que diu que qui dia passa any empeny. I així van passant els dies.

 

Com poden dormir a les nits aquests polítics? I no parlo només dels de PP, sino d'aquells que representen a partits polítics que han "tocat cuixa". Una vegada has tastat les mels del poder ja no hi ha ningú que els descavalqui: Convergència, PSOE, PSC, PP, tots són iguals: diferents gossos amb els mateixos collars.

 

Els diners a Suïssa són una mentida, Sra. De Cospedal? Algú es creu que siguin precisament del tresorer del PP a títol personal? I un be negre amb potes rosses! No s'ho creu ni el més ingenu. Els diners són del PP via testaferro, i procedeixen, sí o sí, del cobrament de comissions il·legals per l'adjudicació d'obra pública. I aquesta pràctita també l'ha fet Convergència i el PSOE, i per això haurien de plegar tots plegats, des del primer fins l'últim. No s'hi val tirar del ventilador i dir allò tan lleig de: "quan jo vaig arribar ja estaba tot muntat".

 

I el senyor Bárcenas? Com acabarà tot plegat? Doncs fàcil. Acabaren proporcionant-li impunitat a canvi de silenci. Ningú (ni l'oposició) es pot permetre que tot salti pels aires. La situació és tan complicada i delicada que ningú no es pot permetre anar fins al final. Hi haurà un pacte d'"omertà".

 

En Bárcenas no vol passar més temps a la presó i amenaça de tirar seriosament de la manta. És el que passa quan es deixa que arribistes indesitjables acumulin molta informació i per extensió molt poder. De la mateixa manera que a algú li ha interessat dilatar ad in eternum el "Cas Palau", el mateix acabarà passant amb Bárcenas i les aigues tornaran al riu.