diumenge, 21 de juliol del 2013

Èric Vinaixa: Insinuacions

L'Èric Vinaixa és una altra troballa d'un talent del país al que havia perdut la pista des de que formava part del grup de rock Rodamóns, i que vaig redescobrir a Flaixbac l'altre dia.
 
Amb dos discs en solitari al mercat: "La famosa gemma de Galveston" i "Insinuacions" (aquest darrer publicat per PICAP, 2013), es detecta ràpidament la fusta i la quantitat de registres de Vinaixa, un músic de cap a peus.
 
"Insinuacions" és un disc extraordinari. 10 peces més 2 bonus track, un dels quals és d'una originalitat aclaparadora. El músic va enregistrar amb una grabadora el part de la seva filla Laura, i l'enregistrament el publica en el tema número 11 "Dorm, petita, dorm".
 
Vinaixa és un cantat de 36 anys fill de Miravet (el seu accent de Català Occidental és ben present, i confereix un toc de subtilitat i diferència a les lletres), però casat amb una Empordanesa de Torroella de Montgrí i afincat una mica aquí, una mica allí.
 
És un disc amb cançons que van de la potencia més aclaparadora ("Res del que diguis", amb uns tocs de rock amb acompanyament de vents en un estil digne del millor Van Morrison) a l'intimisme més sublim ("Per tu").
 
La producció està cuidada en tots els detalls (fins i tot la portada, que traspua aquesta mateixa sensualitat que presideix tot el disc), i en destaca una instrumentació acurada, molt diferent d'un tema a l'altres, i un seguit de col·laboracions que l'enriqueixen musicalment. Per això és titula "Insinuacions", per quà a més a més de tot el que diu, insinua un munt de sentiments i sensacions que deixa a l'abast de qui escolti el disc.
 
Quant a aquestes col·laboracions destaca la de "Suplicava la reina": hi la cap al final la veu de la polifacètica actriu Mercè Martínez que hi posa la sensualitat d'uns cors que fan posar els pèls de punta). L'estol de músics també és digne de menció, des de la bateria de Ramon Aragall (Els Amics de las Arts), Albert Cariteu a la guitarra eléctrica (Rodamons), Roger Julià al baix (Limbo) i dos músics de cambra: Joan Palet al cel·lo i Jaime Rodríguez a l'oboè (OBC).
 
Una veritable perla que es pot escoltar i escoltar sense cansar-se'n.
 
 
 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada