Jeffrey Eugenides és un autor contemporani nord-americà que amb només tres novel·les al mercat s'ha consolidat com un dels grans referents de la novel·la nord-americana contemporània, alineat amb monstres literaris de la talla de Jonathan Franzen ("Les correccions" és una obra mestra altament recomanable).
La seva primera novel·la: "Les verges suïcides", publicada al 1993, va ser portada al cinema por Sofia Coppola després d'un gran èxit de públic i crítica. Amb la seva segona obra "Middlesex", Eugenides va guanyar el premi Pullitzer, un dels reconeixements més prestigiosos que un escriptor pot obtenir.
Després de gairebé 11 anys de silenci, Eugenides ha tornat amb "La trama matrimonial" (Empúries, 2013).
"La trama matrimonial", és una novel·la excel·lent amb majúscules. A l'estil de la millor novel·lística nord-americana de Philip Roth, o de Scott Fitzerald. Narra, de forma magistral, amb un aclaparador domini del registre narratiu i literari la història de tres joves que acaben de graduar-se a la Universitat de Brown (som a l'any 1982) i que encaren el seu futur. El seu gran mestratge del "tempo" literari, amb juxtaposició d'esdeveniments i fets que suceeixen al mateix moment del temps en llocs tan diferents com els Estats Units, Atenes o Calcuta, i la seva capacitat de "controlar" la informació que proporciona en cada moment per a mantener la tensió narrativa.
"La trama" explica la història de tres companys d'universitat que amb vint anys estan decidint el seu futur. La descripció i la versemblança dels caràcters és francament molt bona, podría ser el veí de la cantonada, o l'amic de tota la vida, un treball de construcció de personatges impecable. La Madeleine Hanna, privilegiada, estudiant de literatura victoriana, on hi ha tot d'embolics del segle XIX respecte del matrimoni (d'aquí el títol de l'obra), filla de la classe alta bostoniana, el Leonard Bankhead, que va descobrint ell mateix, de forma genial i que fa feredat pel seu gran realisme, que és maníac depressiu, com a conseqüència de l'herència familiar, fruit d'un matrimoni desestructurat de pares alcohòlics. I finalment el Mitchell Grammaticus, d'ascendència grega, i en cerca dels seus origens, es fa preguntes sobre el sentit de tot plegat que l'apropen a l'experiència religiosa.
Com diu amb encert el crític literari Pere Antoni Pons, una obra tan intel·ligent com emocionant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada