La política econòmica del nou govern comença a definir-se de forma clara. I ho fa en forma d'indefinició i una constant sensació d'improvisació i decisions preses més des d'una perspectiva purament política que des d'una òptica de gestió. Les anunciades divergències de criteri entre els diferents equips econòmics del govern han començat a posar-se de manifest. I pel que sembla, els rínxols engominats del Sr. Luis de Guindos s'imposen a les ulleres del Sr. Cristobal Montoro.
Ara per fi, el govern espanyol acaba d'anunciar que a partir de 2013 "no hi haurà més remei" que apujar els tipus de l'IVA. És el que té l'arrogància, la improvisació i el govern a cop de decret publicat al BOE. Finalment s'han hagut de rendir a l'evidència del que tothom amb dos dits de seny i coneixement de macroeconomia feia temps que clamava. Però fins i tot en aquesta circumstància (el dèficit de l'Estat a finals del primer trimestre és de un 1,85%, 19.700 milions d'Euros, és a dir, un 52% del dèficit total acordat amb Brusel·les (37.270 milions d'Euros per a tot l'any), continuen dient mentides i tapant forats amb l'argument d'un "canvi de ponderació" dels diferents impostos.
Els polítics són, a més a més d'altres coses, els reis de l'eufemisme (algú sap ben bé què vol dir allò de la "geometria variable"?). El canvi de ponderació no sé tampoc què significa (perquè ni ells s'ho creuen); és com si, dient les coses a mitges, o mig d'amagatotis, o dosificant la veritat a trams, com en una novel·la per lliraments setmanals, canviés la magnitut de la tragèdia. L'única veritat aquí és que no han apujat l'IVA per dos motius:
- El 2010 i el 2011 el partit ara al govern va impulsar una agressiva campanya que deia "No más IVA", i van recollir una muntanya de signatures, encapçalats per la senyora Esperanza Aguirre (que ara guarda al respecte un curiós silenci), cal preparar una mica més el terreny i continuar amb les mentides tipus "la cosa estaba mucho peor de lo que imaginábamos" o tipus "no hemos tenido más remedio" o tipus "como nos dejaron el patio los socialistas que incluso hemos tenido que saltarnos nuestras promesas"...
- El 50% de l'impost està cedit a les Autonomies, i per això té una incidència menor sobre la caixa central del 'Estat, i ja se sap, els problemes de la perifèria no són mai tan problemes com els de Madrit (concepte, no ciutat).
Però no es podrà aguantar fins a final d'any i vaticino que l'hauran d'apujar abans perquè les dades macroeconòmiques no acompanyen (ni malhauradament acompanyaran) i perquè com que han retardat de forma partidista i incomprensible l'aplicació de moltes mesures d'ajustament tot esperant la victòria a les eleccions andaluses del passat mes de març que no va arribar mai, i perquè moltes de les mesures dissenyades i anunciades ara no tindran efecte fins a 2013, i perquè determinades Autonomies i ajuntaments estan senzillament en fallida tècnica (la en altra temps nineta dels ulls de la dreta Comunidad Valenciana, entre d'altres).
Tinc una extraordinària curiositat acadèmica i antropològica per veure com acaba aquest 2012, des d'una perspectiva macroeconòmica i pressupostària. Continuarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada