Mentiders compulsius

A voltes amb les polèmiques generades pels polítics dels territoris ibèrics hi ha dos casos de personatges que se les donaven d'il·lustres, que han quedat retratats en molt poc temps.

Un cas és el d'aquell simpàtic prócer de la pluralitat lingüística peninsular, el senyor Carlos Dívar, ja saben, aquell que estava orgullós d'haver permès que un jove africà s'expressés en un tribunal espanyol en el seu idioma, el mandinga (veure la meva entrada al blog del 12 de febrer). Tot un respectable magistrat que ocupa la presidència del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial. Doncs aquest senyor, pressumptament, i només pressumptament (no ens cansarem de dir-ho), va ser denunciat per un vocal del Consell General de gastar més de 6.000 euros dels pressupostos públics per a pagar-se caps de setmana privats. Pel que semblava, avui la xifra ja pujaria a més de 10.000 euros. Com pot algú denunciar un senyor pressumptament tan respectable si no hi ha al darrere de la denúncia quelcom de molt sòlid? Tal vegada no sigui cert, però de moment, i només de moment, la pressumpta declaració d'inocència del mandingo no m'ha semblat pressumptament prou contundent.

I el segon cas, és veritablement per a sucar-hi pa. El president de la Junta de Extremadura, envoltat pressumptament de banderes rojigualdas y de fons blaus amb l'anagrama del PP, li deu haver dir al seu conseller de salut, senyor Fernández Perianes allò del "si tenjs cujons, dimite". Perquè l'interfecte-ara ja ex-conseller-  ha insistit que no desitja que "el més mínim dubte" posi en dubte l'esforç, el treball i la responsabilitat que està desenvolupant el govern regional en el seu conjunt i el seu departament en particular. I això ho diu un individu que ha ocupat el càrrec tres mesos i que tot cobrant un salari públic, que no és precisament baix, ha continuat exercint la medicina privada en una consulta oftalmològica a Portugal, a l'altre costat de la frontera, on, a més a més i amb tota probabilitat, deu emetre les factures (si és que en fa, ja se sap com actúen molts metges a les seves consultes privades per escarni de tots) sense IVA.

Això sí, el tal Parianes, en una roda de premsa de tres minuts en la que ha fet com el caçador d'elefants diu "cap retribució, ho repeteixo, per la tasca assistencial que hagi pogut realitzar puntualment durant aquest temps" (a veure qui te nassos de provar que cobrava si segur que no emet una sola factura). I per si no n'hi havia prou, també afegeix, a tenor literal: "Ho he fet fruit de la meva vocació com a metge". Sí senyor, màxim respecte al codi hipocràtics. Ja em perdonaran, però això sí que és tenir collons, com un toro, que hagués dit la meva àvia, en pau descansi.