Avui és per a mi, un dia important, he acabat la 1/2 marató de Girona (1:48, no és el millor temps de la meva vida però darrerament reconec que he entrenat poc) i el blog "Reflexions de Taverna" ha registrat la visita 2.000. Des que vaig decidir l'inici d'aquest quadern el dia 6 de novembre de 2011 (de fet era un projecte llargament acariciat que no havia portat a terme abans perquè em feia mandra la part més "tècnica" de la qüestió) fins avui, 6 de maig han passat exactament 6 mesos i una muntanya de coses, tant en el món com a la meva vida i aprofito per fer un petit balanç.
A nivell personal he corregut la meva primera marató, i a més a més, des del gener de 2012, 4 mitges maratons (Granollers, Barcelona, Olot, Girona) , una cursa de 10 km. (Girona) i una cursa de muntanya (Vall-llobrega). A la feina han passat coses importants, en sentit positiu. El meu pare, gran seguidor d'aquest blog com ja he escrit alguna vegada, ens ha deixat després d'una cruel malaltia. A nivell polític Espanya ha canviat de govern, no se sap ben bé si per millor, però comencen a haver-hi moltes veus crítiques. La crisi econòmica s'agreuja, la idea d'una Europa unida està cada vegada més qüestionada, l'atur no para de créixer i a França, amb la derrota de Sarkozy, s'albira un canvi de proporcions encara desconegudes (com també segurament passarà a Grècia amb el creixement dels extremismes).
Faig un balanç personal d'aquest periode i concloc que haver pensat i haver escrit 64 articles des del primer dia és un balanç força raonable, del que em sento prou satisfet. Des d'aleshores he mirat d'expressar el meu punt de vista sobre aspectes diversos: política, música, societat, literatura, actualitat, catalanisme polític, economia, macroeconomia i d'altres misèries mundanes.
Un amic i company "blogger", en Jordi Angusto, aquests dies acaba de fer un epíleg al seu blog, i escriu que ho deixa temporalment. Entenc que mantenir un quadern de bitàcora és feixuc i requereix un esforç i sobre tot un temps, del que moltes vegades no es gaudeix. Malgrat tot, i entenent i respectant la seva decisió, jo vull continuar. Si més no, escriure el blog em permet canalitzar unes energies que de vegades, si me les guardés a dins, em provocarien constants atacs de "mala llet".
En fi, només volia dedicar una nota d'agraïment a totes aquelles persones que alguna vegada m'han seguit. Us convido a seguir-ho fent. Moltes gràcies.
I molt bé que fas, Jaume! Jo, no t'ho creuràs, ara em proposo fer la tesis doctoral.
ResponElimina