dilluns, 14 de maig del 2012

Catastrofisme i efectes colaterals

Sempre he sentit un gran respecte intel·lectual pel Sr. Paul Krugman, economista, premi Nobel d'economia 2008 i col·laborador habitual del New York Times. En general coincideixo en moltes ocasions en les seves anàlisis i comparteixo molts postulats de la seva línia de pensament.

Avui però he quedat perplexe en llegir l'entrada al seu blog d'ahir diumenge. Reprodueixo el link a continuació: 

El senyor Krugman en un article molt curt, amb cap profunditat de contingut es dedica a fer de taumaturg i anuncia entre d'altres perles coses tan plausibles però tan dramàtiques com la sortida de Grècia de l'Euro, la fugida massiva de capitals d'Espanya i Itàlia cap a Alemània i la restricció a la llibertat de moviments de capital a la zona Euro, i tot això a molt curt termini. Francament em sorprèn aquesta manca de rigor i -sobre tot- de responsabilitat en una persona com ell, ja que les seves opinions tenen un gran nombre de seguidors i aquests vaticinis podrien acabar provocant una alarma social que acabessin actuant de catalitzador en part dels seus pronòstics.

Sense ser un expert en macroeconomia, i basant-me només en el sentit comú, penso que malgrat un escenari de possible sortida de Grècia de l'Euro (de fet, probablement proper si els partits sortint de les eleccions de fa dos diumenges no es posen d'acord aquesta mateixa setmana), aquest país no representa més d'un 2% del PIB Europeu, i que la situació d'Irlanda o Portugal (països de dimensions i economies similars a la grega), no és ni de lluny la que tenen a Grècia, on durant anys i anys l'economia pública ha estat un absolut descontrol, una total mentida estadística i un llatrocini institucional descarat.

Per tant, la sortida de Grècia de l'Euro, escenari -insisteixo- més que probable, no hauria de provocar per si sol una situació de fugida massiva de capitals d'Espanya i/o Itàlia. Sí que és cert que hi ha hagut moviments (legals) de capitals espanyols i italians que han buscat -i que busquen- refugi en països suposadament més sòlids, però aquest no deixa de ser, en la meva opinió, un fet minoritari (a Grècia, la fugida de capitals es va avaluar en més de 40.000 milions d'Euros).

El problema però és que veus autoritzades com les del Sr. Krugman no haurien de jugar a la ruleta russa d'una forma tan sorprenentment frívola. Esperem que tot quedi en foc d'encenalls perquè si a part del fet grec el que pronostica el senyor Krugman es compleix, a la pròpia idea d'Europa li queden els mesos comptats, i això sí que seria un drama de proporcions desconegudes a nivell mundial.

1 comentari:

  1. Benvolgut: Krugman dubtava des de la seva creació en la viabilitat d'una unió econòmica només basada en la unió monetària, i porta des de l'inici de la crisi dient que s'estan prenent polítiques suïcides; ara no diu res de nou i pronostica el que pot passar si no hi ha un gir de timó ràpid i absolut a la UE. Podem culpar els grecs tant com ens sembli, però tampoc no eren massa llestos els banquers del centre que els van finançar: que potser no feien anàlisi d'inversions alternatives?

    ResponElimina