Vergonya BANKIA

La nacionalització de Bankia torna a posar de manifest que Espanya és un estat de pandereta.

I no ho dic només perquè l'Estat, amb diners del contribuent, hagi d'anar a rescatar una entitat bancària privada amb l'adquisició d'un percentatge d'accions minoritari del banc matriu BFA, sino que ho dic per les següents raons:

• Perquè el regulador, és a dir, el Banc d'Espanya, no va fer res per aturar una situació de forat patrimonial que des de feia mesos era box populi.
• Perquè malgrat l'anterior, el senyor Miguel Ángel Fernández Ordóñez, governador del Banc d'Espanya, ni ha dimitit ni segurament té la més mínima intenció de presentar la seva dimissió i també segurament, a les nits dorm deu hores seguides com un pinxo.
• Perquè malgrat l'anterior i l'anterior, el govern del mentider compulsiu va permetre la fusió de dos malalts terminals: Caja Madrid i Bancaixa, per raons estrictament polítiques i no de sinèrgies econòmiques o financeres.
• Perquè el senyor Rodrigo Rato, que ha començat moltes aventures, públiques i privades i no n'ha acabat ni una de bé, se'n va sense l'exigència de cap responsabilitat, després d'haver ingressat l'any passat 2,4 milions d'Euros en concepte de salaris pagats per Bankia.
• Perquè el govern del desaparegut Mariano I el Breve, té la desvergonya de nomenar com a nou president un individu que es va jubilar amb una pensió de més de 52 milions d'Euros i que al capdemunt en cobrarà per fer de President de Bankia, 600.000, això sí, diuen que està topat i per tant no podrà cobrar més que això (sort!!).
• Perquè tothom que tenia dos dits de front i responsabilitats de poder sabia que a Caja Madrid i a Bancaixa, com a tantes altres caixes, els criteris de gestió eren -per a les grans decisions- polítics i no econòmics (el compte de resultats importava tres pitus, aquí el que comptava era ser amic de la Generalitat Valenciana, de l'Esperança, de'n Florentino i de l'Aznar, Josemari pels amics de l'Escorial.
• Perquè tot això no fa altra cosa que contribuir al desprestigi de l'Estat i té efectes catalitzadors cap a la desconfiança cap a Espanya, el seu deute sobirà i les inversions estrangeres.
• Perquè viure en un estat on passen coses com aquestes, és a dir, cròniques de morts llargament anunciades que acabem pagant tots amb total impunitat pels seus responsables, em comença a provocar mal de ventre "sistèmic". 

S'acaba el temps i això cada vegada més s'assembla a Burkia Fasso, i els que malhauradament ho pagaran més fort són els nostres fills, hereus del desgavell i la irresponsabilitat col·lectiva.