Ahir dissabte vaig acompanyar al meu fill petit al seu primer examen oficial de la Universitat de Cambridge, el "Starters". La prova es feia al centre que l'acadèmia d'anglès a la que va el meu fill té a Malgrat de Mar. Així doncs he tornat a gaudir la fantàstica experiència que suposa circular per aquesta carretera (fa un parell de mesos vaig haver d'anar fins a Palafolls per un partit de bàsquet del meu fill gran).
No em reiteraré amb les vergonyes de les que vaig escriure no fa tant en aquests mateix blog, però sí que parlaré i escriuré sobre la vergonya que vaig descobrir en un tram de Nacional II que no feia des de petit: el que va de Palafolls a Malgrat de Mar. No recordo haver vist en tota la meva vida tan alta densitat de prostitutes per metre lineal de carretera. La cosa és tan surrealista que sembla difícil de creure, cal veure-ho amb els propis ulls. La munió de cotxes de matrícules diverses de països de la Unió Europea que van de vacances cap al Maresme són benvinguts amb les rialles i la profusió de carn de les simpàtiques jovinzelles dels marges de la Nacional II. I a quarts de nou del matí ja estan instal·lades o en procés de muntar la paradeta.
I aquesta és la imatge que hom s'endú: la d'un país de pandereta, d'una república bananera, com si d'una vulgar Burkina Fasso es tractés. El Conseller Puig va dir que es legislaria al respecte. No sé què més cal fer per aturar aquesta vergonya digna d'un país del quart món. Com és possible que no es legisli d'urgència i es permeti que aquesta sensació globlal d'impunitat a tots nivells que sembla instal·lada a les Espanyes continüi com si res?
Perquè això és el que som: un país de pandereta, que segurament és el que col·lectivament ens mereixem. Amb polítics de pandereta, i visió del país interessada i curt terminista. Una altra vergonya, d'un altre caire, més civilitzada, per dir-ho d'alguna manera, però també vergonya al capdevall: la de les benzineres abandonades. Em va venir al cap aquesta xacra perquè també en vaig veure una a la Carretera Nacional II, i les senyoretes de companyia la fan servir també d'aparador. Però n'hi ha moltes més.
Només a la C-66, que després es transforma en A-26, entre Flaçà i Olot n'hi ha tres, i fa una eternitat que hi són, en un estat de deixadesa lamentable i una degladació que es va fent més i més patent. Abans d'arribar a Bordils hi tenim una Petrocat abandonada (segurament de l'època en que el seu impulsor, senyor Prenafeta, ex-secretari general de presidència de la Generalitat i amic de la senyora Ferrussola, se la va haver de vendre a cuita-corrent), abans d'arribar a Besalú, a Sant Ferriol, n'hi ha una altra, que diria que havia estat una Agip, i ja en plena A-26 a tocar de la sortida de Castellfollit de la Roca hi ha una, que si no recordo malament es deia Red Star. És que no hi ha cap normativa que obligui a algú que tanca un establiment a peu de carretera que restitueixi el terreny públic que ocupava al seu estat original? Tant costa d'entendre això? Doncs sembla que sí, i mentre no ho entenem, els irresponsables campem sense que ningú els exigeixi cap responsabilitat....
Així de bé va el país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada