Ventres de lloguer

La senyora Ana Obregón, biòloga de formació, i de la que fa molt de temps que no sentíem parlar (al menys jo) acaba de tornar a la més rigorosa actualitat a resultes de la publicació d'una exclussiva a la revista Hola! per a presentar en societat la seva filla acabada de néixer...per gestació subrogada.

Hores d'ara, com que la notícia ha aparegut publicada a tota la premsa suposadament sèria de l'estat i ha aparegut a televisions i tertulians de tota mena i condició hi han afegit la seva opinió, tothom sap que la senyora Obregón, famosa pel seu matrimoni amb un famós sense causa que es coneixia amb el nou d'Alessandro Lequio (de nom real, Alessandro Vittorio Eugenio Lequio di Assabana y Torlonia, i això que la monarquia es va abolir a Itàlia el 1946), té 68 anys.

Tots sabem, igualment, que la senyora Obregón, exibicionista sense límits, va experimentar una pèrdua d'un fill el 2020, quan aquest tenia 27 anys per culpa d'una malaltia, un càncer minoritari, i que aquesta és una situació que no desitjaria ni al meu pitjor enemic.

Per tant no jutjo a la senyora Obregón. No sóc ningú per a fer-ho i puc fins i tot entendre la seva motivació. Are bé,  en la seva edat rau una de les raons per la polèmica. No és l'única, ni potser la més important, però queda clar que hi ha límits en la deontologia i l'ètica que regula les nostres ralacions com a Sapiens Sapiens que -penso- no es poden trespassar.

Hi ha un cicle natural de les coses que no s'hauria d'alterar, tot i que l'estat de la tecnologia biomèdica avui permet prodigis impensables fa només uns anys, com ara la clonació i la maternitat a edats antinaturals. Quan la nena de la senyora Obregón tingui 15 anys i estigui en plena adolescència, ella en tindrà 83. A aquesta edat un ésser humà promig està més a prop de la mort que de la vida. I amb tota probabilitat li hauran faltat les energies necessàries per a educar la seva filla com cal.

Però per mi la clau de tot plegat rau en la dona que ofereix el seu ventre per ser mare gestant durant 9 mesos. La periodista Gemma Herrero deia amb molt bon criteri aquest matí que el dia que les senyores de Pedralbes de Barcelona i La Moraleja de Madrid s'ofereixin per a ser "ventres de lloguer", aleshores ella serà partidària de legalitzar la gestació subrogada a Espanya. No li falta la raó.

En la majoria de casos, especialment en països on aquesta pràctica no només és legal sinó també molt extesa, com per exemple els Estats Units, els ventres de lloguer són un negoci molt important que genera milers de milions de dòlars. Òbviament, les dones que ofereixen els seus ventres ho fan en la immensa majoria dels casos perquè necessiten diners. Aquesta pràctica jo la prohibiria. Hi ha límits morals que penso que és molt perillós ignorar. No puc deixar de recomanar la lectura d'una novel·la fascinant, que es diu "Les mares", del fenomen literari Carmen Mola (a aquesta "autora" li dedicaré properament un article al blog, perquè és un prodigi certament excepcional).

Hi ha, com en totes les experiències humanes, casos i casos, i òbviament, quan la maternitat subrogada es fa sense que hi hagi de per mig una transacció econòmica, i el contracte es basa exclussivament en l'ètica, aleshores jo ho trobo bé. Quan els "ventres de lloguer" esdevenen purament un negoci lucratiu, la cosa es torça de forma considerable.

Però és que a més a més hi ha d'haver límits en l'edat en la que un mascle pot tenir fills, de la mateixa manera que hi ha una limitació en l'edat de jubilació, en els anys en que els polítics poden governar, o en que les persones poden tenir el carnet de conduir. Si aquests límits no estan àmpliament consensuats, aleshores entren en el món, com als Estats Units, en el que tot, tot, es pot comprar amb diners, fins i tot la deontologia i la dignitat.