Princeses anacròniques (o no tant)

El consell de ministres del Reino de España deu tenir poca feina. I ja saben, qui poca feina té, el gat pentina, que diu la dita.

Escric això perquè ahir la premsa generalista i la del cor publicaven el proper magne esdeveniment a Ca La Reialesa, ni més ni menys que l'inici de la formació militar de la infanta Leonor, hereva de la corona espanyola que el mes d'octubre farà 18 anys. A Catalunya, que sempre pequem de ser una mica diferents, poca transcendència va ternir la notícia.

Em perdonaran el sarcasme, però té pebrots que aquesta pobra noia hagi de passar pel calvari d'una formació militar de tres anys a les acadèmies de terra (a Saragossa, on el general Francisco Franco va ser el primer director de l'acadèmia el 1928 i també professor...), aire (a San Javier, Murcia) i mar (a Marín, Pontevedra).  Això és així perquè el govern socialistocomunista ha aprovat un decret en virtut del qual es determina la formació militar de l'hereva i la seva durada. 

El decret el va presentar ahir la ministra Margarita Robles, ja saben, la ministra de defensa que "defensa" -com l'amic de l'arcàngel i l'esperit sant, un Jorge Fernández Díaz ara caigut en desgràcia- que per tal de preservar la unitat de la pàtria, tot està per fer i tot és possible (que hagués dit Miquel Martí i Pol òbviament en un altre contexte).

La formació castrense de la infanta Leonor es farà amb el mateix ordre i de la mateixa durada i en el mateix moment que la va fer el seu pare, és a dir, acadèmies de terra, aire i mar d'un any de durada cadascuna i després, als 21 anys, continuarà amb la seva formació universitària, que vist el panorama, serà amb tota probabilitat a la Universitat de Georgetown a Washington, als Estats Units, com va fer el seu pare. Diuen les males llengues que a Georgetown, a l'igual que a la Universidad Juan Carlos I de Madrid, els títols es treuen com un regal dins dels ous Kinder, però vaja, no deu ser altra cosa que una simple qüestió d'enveja.

Acabo amb el que, en un entorn de normalitat i veritable democràcia seria un acudit (o "xist") o senzillament "fake news", però que malauradament, com que la realitat sempre supera la ficció, és una notícia veritable i contrastada. 

Ara posant-nos seriosos, a què treu cap que en ple segle XXI, una infanta de 18 anys hagi de passar pel calvari de fer una formació militar de 3 anys? En els pitjors moments del servei militar, a Espanya, la durada màxima del servei militar obligatori va ser de 18 mesos, a la marina, i de 15 mesos a l'exèrcit de terra, i a partir de l'any 1991, es va rebaixar fins a 9 mesos. No em sembla just que aquesta pobra noia, per una pura qüestió de sang, hagi de passar per l'adreçador d'aquesta manera tan salvatge que li manllevarà miserablement 3 anys de la seva vida (sacrificarà 3 anys en una edat meravellosa).

Crec tenir la resposta a tanta perversitat.

En el món de la hipercomunicació instantània i de la correcció política extrema i en el que s'ha fet bandera de la igualtat de gèneres en tots els àmbits, la monarquia -pel fet de ser pal de paller del comportament responsable com a primera família espanyola- vol esdevenir estandart de la igualtat i d'aquesta manera fer que el ministerio de igualdad que dirigeix amb mà de ferro la podemita senyora Irene Montero, estigui orgullosa de l'aspirant al tron reial.

Així doncs, no ens estranyaria veure la infanta Leonor d'aquí a quatre dies fent d'instructora de reclutes ucraïnesos en la conducció i maneig d'armament i utillatge dels tancs Leopard.

Les feministes, que ara estan en plena campanya de publicitat per a defensar la formació sexual en camps tan interessants com la pràctica del sexe durant la menstruació, la utilització més adequada de les joguines sexuals o el sexe a partir dels 60 anys, n'estaran, de ben segur, profundament orgulloses.