Els miracles de Fernández Díaz

Hi ha personatges que són d'agraïr perquè com que la realitat sempre supera la ficció, ens regalen als que escrivim abundant matèria prima pels nostres articles d'opinió, o per les nostres reflexions de taverna o de tertúlia de diumenge al matí tot fent el vermut.

Hi ha personatges necessaris com l'aire que respirem o com l'aigua de pluja que tant ens manca. Sense ells la vida no seria igual, seria molt més insípida i avorrida. En un viatge a Las Vegas el 1991, Fernández Díaz va veure la llum i va convertir-se al catolicisme més militant i es va fer membre de l'Opus Dei. En aquelles èpoques va conèixer l'arcàngel Marcelo, que li guia el camí i el condueix cap a la veritat des d'aleshores. Ho reafirma el fet que va a missa a diari.

Per sort doncs, tenim especimens humans com ara Jorge Fernández Díaz que ens regalen històries per a compartir. Aquest individu, recordem-ho, va ser ministre de l'interior del govern d'Espanya als temps de Mariano Rajoy per espai de 5 anys (2011 a 2016) i durant el seu mandat va acumular polèmiques de tota mena, des de la imposició de medalles del mèrit a la verge a la seva presumpta participació en la utilització de fons reservats per a robar "els papers de Bárcenas" (operació "Kitchen"), fins a les converses fetes públiques amb el director de l'oficina antifrau de Catalunya  Daniel de Alfonso ("la fiscalía te lo afina", recordin) com a membre destacat de la il·legal "operació Catalunya". A resultes de totes aquestes irregularitats la fiscalia ha demanat per a ell 15 anys de presó i 33 d'inhabilitació per a càrrec públic.

Pobre Fernández Díaz..., no me l'imagino inhabilitat per a càrrec públic. I és que el pobre home, no sap fer res més. Ha viscut tota la seva extensa vida professional de la moma pública. La seva dilatada trajectòria  comença l`any 1978 com a delegat provincial de treball de Barcelona i acaba el 2016 com a ministre de l'interior del govern d'Espanya. 38 anys al "servei" del país. Només ara, en la seva senectud, ha començat a treballar en l'empresa privada, de la mà del diari "La Razón". A raó d'article setmanal.

I és precisament amb això que els vull il·lustrar avui. Amb el seu article a "La Razón" que es titula: "El milagro que convertiría a Voltaire". N'extrec uns fragments: 

"Hoy es 29 de marzo, fecha en la que se produjo en 1640 el mayor milagro conocido desde aquellos que aparecen narrados en la Sagrada Escritura, y que ha pasado a la Historia como «El milagro de Calanda» por haber acontecido en dicha localidad aragonesa.

.......

También se conoce como «El milagro del Cojo de Calanda», al estar protagonizado por Miguel Juan Pellicer, un joven cojo de 21 años que, mientras dormía le fue reimplantada la pierna derecha que le había sido amputada varios meses antes «cuatro dedos por debajo de la rodilla» en el Hospital de Gracia de la capital aragonesa, tras haber sido atropellado por la rueda de un carro que le pasó por encima.

.......

Todos los datos son incuestionables por estar totalmente acreditados documentalmente en el proceso canónico abierto por el arzobispo de Zaragoza a instancias del propio Ayuntamiento. E incluso mediante un acta notarial levantada en el lugar de los hechos a las pocas horas de producirse, además de ser de conocimiento público y notorio las circunstancias de su accidente e intervención quirúrgica posterior, así como su invalidez...

.......

El impacto causado en las Cortes europeas al tener conocimiento del suceso fue extraordinario, por lo que fue censurado al estar en pleno apogeo las guerras de religión, con  los Tercios españoles batiéndose en los campos de batalla por el honor de España. Aquella que había conseguido tal suceso, considerando que sería un signo de que el Cielo tomaba partido por las Armas españolas. El Rey Felipe IV mandó llamar a Madrid al antes cojo Miguel Juan Pellicer, y ante los embajadores europeos le besó la pierna por la cicatriz en un gesto de soberano reconocimiento."

Aquest senyor que escriu això el 29 de març de 2023, insisteixo, va ser ministre de l'interior del Govern d'Espanya fins el 2016.  No puc afegir res més. No he pres cap droga. No he begut alcohol. Em trec el barrec.