dimarts, 7 de març del 2023

Quan arribi la Gran Apagada

Un dia fa tres o quatre anys no vaig poder posar benzina a la benzinera Repsol de Serinyà no vaig poder posar gasoil. La raó? El "sistema" es va quedar bloquejat per una fallada informàtica com a conseqüència d'un tall de subministre elèctric i els sortidors no es podien "operar" manualment. L'empleat em va demanar paciència i que en qüestió d'entre mitja hora i una hora era molt "probable" que les mànegues de servei estiguessin disponibles. Com es poden imaginar, vaig marxar per cames.

En una altra ocasió, a Heathrow, aeroport de Londres, no vaig poder agafar un vol a l'hora que tocava perquè els servidors informàtics havien deixat de funcionar i amb els servidors d'emergència no es podia garantir al cent per cent la seguretat aèria. No sé quantes hores van passar fins que vam poder agafar l'avió. No estic parlant del mal temps que em va deixar dos dies tirat en aquest mateix aeroport el mes de desembre de l'any passat: aquell dia feia un sol de justícia i no bufava un bri de vent.

Des d'ahir a la tarda a Catalunya, la notícia de la victòria del Barça contra el València (venuda com a l'èpica de l'efectivisme per part dels opinadors mediàtics experts i que podríem resumir com "el Barça venç però no convenç) -per cert, no es perdin la crònica al respecte del Sergi Pàmies d'avui dilluns a La Vanguardia- i les corrupteles cortesanes del Villarejo i companyia, és el ciberatac que ha deixat la informàtica de l'hospital Clínic de Barcelona pràcticament inoperativa.

El resultat de l'atac ha estat de 150 intervencions programades per avui dilluns suspeses així com 2.000 consultes externes. Un desastre de magnituds bíbliques, en particular atentent la situació ja de per sí crítica en les llistes d'espera per part dels hospitals públics catalans.

I com a conseqüència de l'anterior, molts dels treballadors de l'hospital que avui eren entrevistats per les emissores de ràdio i televisió a l'entrar a l'hospital deien que no tenien ni idea de com s'ho farien per a poder treballar. Molts parlaven literalment de "paper i boli". I és ben cert. Avui dia hem arribat a un punt de necessitat addictiva als ordinadors en els llocs de treball que és pràcticament impossible treballar quan els sistemes informàtics fallen.

Les darreres dècades hem assistit a múltiples exemples d'interrupció de serveis de tota mena, tot i que en la majoria dels casos de curta durada, com a conseqüència d'apagades informàtiques o de ciberatacs.

Tots recordem caigudes de whatsApp, Instagram i Facebook que han tingut lloc recentment, o robatori massiu de dades personals a resultes de ciberatacs a determinades entitats bancàries o companyies d'assegurances, el que ens ha de fer pensar que, malgrat que en la majoria dels casos  els sistemes de seguretat de les empreses "legals" són en moltes ocasions capaces de neutralitzar els atacs o de minimitzar-ne les conseqüències, ningú no està del tot protegit.

La conseqüència d'aquesta macro dependència de la tecnologia per a poder treballar i comunicar-nos ens fa terriblement vulnerables i anuncia el perill que davant la gran apadada ("the Big Blackout" com ho anonemen els americans) que és més que plausible que arribi un dia no gaire llunyà, serem incapaços de fer que el món continui funcionant: no podrem posar benzina, no sabrem com arribar als llocs, no podrem trucar ningú perquè no recordem de memòria pràcticament ni un sol número de telèfon més enllà del nostre i eventualment el de la nostra parella, els serveis públics no funcionaran, les fàbriques i els hospitals s'aturaran i no podrem pagar les compres al supermercat. Haurem de tornar al bescanvi per a poder menjar. En un món hiperpoblat com el nostre, el caos, els saquejos i els robatoris estan assegurats.

Els humans serem un col·lectiu del tot indefens que es morirà d'inanició, de guerres, o de malalties en poc temps si un "blackout" arriba per a instal·lar-se al Planeta durant un curt periode de temps.  Quan aquest fenòmen arribi només ens quedarà un consol: l'AEAT, agència estatal d'administració tributària, també s'haurà quedat sense les nostres dades i no haurem de pagar impostos. Ni ens podran perseguir ni imposar-nos penalitzacions ni interessos de demora. 

Mal de molts consol d'estúpids però, com a mínim, ens estalviarem, abans de desaparèixer definitivament de la capa de la Terra, un bon grapat de diners.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada