Ho tornaria a fer

L'ex-polític del PP Pablo Casado ha declarat avui -per videoconferència- davant d'un jutge al Jutjat d'Instrucció número 29 de Barcelona arran de la denúncia de la Generalitat de Catalunya després de les declaracions del polític sobre la immersió lingüística el desembre de 2021.

Un tipus que té el gran mèrit d'estar en possessió d'un títol universitari d'Administració d'Empreses per la Universidad Juan Carlos I (ja saben, aquella institució tan reputada que reparteix títols dins d'un ou Kinder) i un màster presencial de dret autonòmic per la mateixa emèrita universitat, que va obtenir, amb convalidació de 18 dels 22 crèdits per estar en posessió de la llicenciatura de dret, sense haver assistit ni un sol dia a classe. Obviaré les altres pressumptes titulacions que escriu en el seu curriculum, només que no em puc estar de mencionar que té la barra de posar al seu curriculum que té la certificació del programa executiu DGP de l'escola de govern John Fitzerald Kennedy de la Universitat de Harvard. Per al·lucinar sense haver pres cap substància psicotròpica.

Aquest individu, que va dir, entre moltes altres barbaritats, que "los niños en Cataluña no pueden ir al baño si lo piden en Castellano" o que "a los niños que hablan en Castellano en el patio les obligan a llevar una mochila de piedras" ha fet tot el que ha pogut per intentar no declarar, invocant el seu aforament quan va fer les declaracions. Per sort el jutge, només tirant de sentit comú li ha replicat que les declaracions les va fer en la seva condició de president del PP i no de diputat. En fi, la obvietat no fa que l'estultícia sigui menor.

Casado, que, pel que he pogut esbrinar, resideix actualment als Estats Units (juro que pagaria per escoltar el seu nivell d'Anglès, que intueixo similar a la de la senyora Ana Botella)  -a l'espera que una possible victòria de Núñez Feijóo el faci el proper director general de Correos segons citen fonts presumptament ben informades- on sembla que utilitza els seus immensos coneixements de finances per administrar el patrimoni de diverses grans fortunes.

L'advocat que el defensa també deu ser titulat de la Universidad de l'Emèrit, perquè la seva línia de defensa es basa en una afirmació tan peregrina com que, admetent que l'encausat no va contrastar les notícies aparegudes en premsa que explicaven aquelles mentides -El Mundo i La Razón, principalment-, "com que la Generalitat no es querellar contra aquells mitjans, vaig donar les informacions com a bones". 

Malgrat tot, com que la tossuderia i l'extremisme s'alimenten de la més absoluta de les ignoràncies, i ja se sap que les ignoràncies són molt agosarades, l'ex-polític ha dit literalment que "ho tornaria a fer", que tornaria a dir el que va dir si lleguís en premsa el que va llegir. 

No tinc més preguntes, senyoria.

Però per a tossuderia la del seu antic cap, el senyor Aznar López, don Jose Mari pels amics, que en les notícies aparegudes en premsa el cap de setmana passat en commemoració dels 20 anys de la guerra d'Irak va dir, literalment: "Si avui tingués la mateixa informació, tornaria a prendre la mateixa decisió". 

És la xuleria i la fatxenderia dels que es pensen que estan per damunt del bé i del mal. Aquesta declaració xoca del tot amb la dels altres tres "de las Azores", ja saben, Barroso, Blair i Bush. Només com a contrast, a les declaracions de Toni Blair, aquest entoma un enorme mea culpa: "Expresso més dolor, penediment i disculpes del que sabreu o podreu creure mai" o fins i tot en les de George Bush, quan afirma: "Creia que Saddam tenia les armes, però quan no vam poder trobar les proves, les vam fabricar".

Però Aznar no és una neneta, no és un covard que s'empenedeix d'haver fet coses malament. No es rebaixa a admetre que es va equivocar. 

No, ell és part de la reserva espiritual d'Occident, i com a tal menja en un altre plat, beu en una altra copa. Ell, com Pablo Casado, tira de supèrbia i arrogància i no té la més mínima vergonya a entomar amb el més gran despreci per la veritat un "ho tornaria a fer" que els retrata a tots dos com als miserables que són.