Aquest és un "In memoriam" que m'hagués agradat no haver de fer.
El dimecres d'aquesta setmana que demà s'acaba va morir als 83 anys, sol com un mussol, oblidat i abandonat per tothom, Fèlix Millet, el saquejador confés del Palau de la Música. Ningú, més enllà dels seus familiars més propers l'haurà acompanyat en el seu final, perquè no hi ha hagut ni tan sols funeral. Les cendres del cadàver, que han estat incinerat, han estat lliurades a les seves filles.
Vaig sentir a parlar per primera vegada d'en Fèlix Millet l'any 2020. Aleshores jo treballava de director financer de l'empresa de productes dietètics Biocentury (avui Bicentury, que forma part del grup Nutrition et Santé, filial d'un laboratori farmacèutic japonès). El seu aleshores propietari, l'empresari Pere Costa Casellas amb qui jo treballava de forma molt propera, em va explicar un dia que després de molt de temps de treballar molt dur per a aixecar del no res Biocentury, sense fer vacances durant 10 anys, les primeres vacances que va fer va ser un creuer a la Polinèsia amb la seva esposa.
Una vegada aterrats al punt de sortida del creuer, van embarcar en un vaixell luxós de molt petit format, amb capacitat per una quarantena o cinquantena de passatgers. En Pere i la seva esposa van observar que entre els passatgers hi havia un nombrós grup de catalans que semblaven ser tots de la mateixa família (o unes poques famílies) liderats per un home baixet i calb que clarament era qui portava la batuta del grup i qui demanava els vins i champagnes més cars durant els àpats a bord del creuer.
Una tarda, abans de sopar, a la coberta, contemplant l'horitzó, l'home baixet se li va acostar i es va presentar. Era en Fèlix Millet. Volia saber si en Pere (a qui ràpidament debia intuir-li la seva condició d'empresari) estaria interessat en fer-se patró del Palau de la Música.
Aquest va ser un dels molts viatges organitzats pel RACC per a les famílies Millet-Montull i pagats íntegrament amb els diners del Palau de la Música.
Millet va ser un mestre en l'art de l'engany, abusant d'un cognom familiar vinculat a la burguesia catalana i al mecenatge va expoliar 26 milions d'euros de la institució i va organitzar el finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya tot i que estic convençut que no ho va fer tot sol, malgrat que això encara no s'hagi pogut acreditar. En la seva confessió pública el setembre de 2009, Millet va declarar haver-se apropiat indegudament de 3,3 milions, que retornava dipositant 1,8 milions als jutjats i lliurant un immoble de la seva propietat per import de 1,5 milions.
Arran d'una denúncia anònima d'una treballadora del Palau a l'AEAT, la fiscalia va iniciar una investigació que va culminar amb el registre del Palau de la música el juny de 2009. Conforme s'anava coneixent l'abast de l'espoli, molts catalans vam sentir vergonya -pròpia i aliena- i vam començar a entendre que aquella superioritat moral que alguns teníem - pensant-nos que els catalans jugàvem a una altra lliga d'honestetat i eficiència- trontollava de valent.
El trontoll va acabar en patacada cinc anys més tard quan Jordi Pujol va confessar públicament, el 25 de juliol de 2014 que havia tingut un compte no declarat a Suïssa durant 30 anys (la famosa "deixa" de l'avi Florenci).
Amb Millet i Pujol mor una època i una manera de fer del catalanisme polític que va recontruir el país de les cendres del franquisme miserable a partir de 1975. Amb ells es va acabar -segurament per sempre- l'aureora d'honestetat i d'intocabilitat de la que els grans prohoms del catalanisme polític i econòmic de finals del Segle XX havien gaudit. I el vendaval, clarament impulsat pel PP, va acabar enduent-se per davant no només Convergència Democràtica de Catalunya, sinó també la BPA (Banca Privada d'Andorra).
Millet ha mort sol i abandonat, havent tornat només 13,3 dels 26 milions espoliats, és a dir, un 51% del total. La seva responsabilitat civil no s'extingueix amb la seva mort. Els seus hereus (en aquest cas hereves) hauran de continuar fent front als 18 milions que un aute de l'Audiència de Barcelona de data 14 de març determina com a responsabilitat civil. De moment, la jutgesa Montserrat Comàs ha retirat a Laia Millet la seva condició d'administradora de l'empresa familiar Bonomia i ha designat un administrador judicial. Aquest és el primer pas per a poder executar i vendre els 13 immobles embargats que posseeix l'empresa.
El dany econòmic potser s'acabarà reparant, però els perjudicis morals d'una determinada manera de fer i d'una època molt concreta de la nostra història, són irreparables.
ha decidit retirar Laila Millet, filla gran de Fèlix, de les seves responsabilitats al capdavant de l’empresa Bonomia i designar un administrador judicial. Aquest moviment es fa per poder activar la realització dels tretze immobles embargats i que són actius d’aquesta empresa.
ha decidit retirar Laila Millet, filla gran de Fèlix, de les seves responsabilitats al capdavant de l’empresa Bonomia i designar un administrador judicial. Aquest moviment es fa per poder activar la realització dels tretze immobles embargats i que són actius d’aquesta empresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada