A l'igual que el senyor Fernández Díaz i el seu àngel Marcelo, la senyora Borràs és un d'aquells personatges que sembla de ficció i que si no existís, s'hauria d'inventar.
Tot el que va succeir ahir era terriblement previsible i malgrat tot, el circ mediàtic dels partidaris i detractors de la senyora Borràs ha tingut lloc tal com era d'esperar, com dos dies abans havíem tingut el circ de la senyora Clara Ponsatí (de la que gairebé ningú no es recordava i a la que gairebé ningú no tornarà a recordar d'aquí a quatre dies).
Ho he escrit en un parell d'articles abans en aquest blog. Tinc pocs dubtes que la justícia espanyola està polititzada (entre d'altres coses perquè en aquesta institució és vàlida l'aplicació de la magnífica dita Castellana: "los mismos perros con distintos collares", que podríem actualitzar i posar el dia tot reescrivint-la: "los hijos de los mismos perros con los mismos collares"), però també en tinc pocs respecte de les pràctiques molt poc ortodoxes de la senyora Borràs al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes.
Borràs és una persona que, com Fernández Díaz (i tants d'altres) ha rebut ingressos (gairebé en exclussiva) de la res publica des que es va incorporar al món laboral al 1995 com a professora de la Universitat de Barcelona, on té plaça de funcionaria, càrrec que ha compaginat amb la direcció de la Institució de les Lletres i amb el de diputada als parlaments català i espanyol.
Poc puc dir d'aquesta senyora més enllà del que ha sortit als mitjans però em crida poderosament l'atenció la seva arrogància, xuleria d'arrabal i la superioritat moral que deixa anar a tort i a dret cada vegada que obre la boca. Em va molestar particularment el desagradable afer quan la van entrevistar al programa de TV3 "FAQS" on a la seva prepotència contestant la Cristina Puig (el "vostè no sap amb qui està parlant" de la Pilar Rahora...) s'hi afegeix el seu col·laborador faldiller Francesc de Dalmasses amenaçant una periodista del programa. O la seva declaració després de ser destituïda com a presidenta del Parlament.
No nego que hi pugui haver part de la guerra bruta del "deep state" contra l'independentisme català, però també és innegable que la seva condemna provisional ha estat conseqüència d'un cas que va començar fa sis anys de forma totalment fortuïta, quan un error de Correos va propiciar que una persona equivocada revés al seu apartat un sobre amb bitllets falsos que havien d'haver anat a parar a la bústia del costat, la d'Isaías Herrero, amic (ara mateix ex-amic) de l'aleshores presidenta del Parlament. La receptora del sobre per error va portar els bitllets al banc i en ser informada que eren falsos va anar-se'n als Mossos d'Esquadra. La policia estira del fil i escorcolla el pis d'Herrero on descobreix que acaben de localitzar un centre de distribució de moneda falsa, cultiu de marihuana i tràfic de drogues de disseny. I en punxar-li el telèfon descobreixen el percal de les seves martingales amb Laura Borràs.
Si això és guerra contra l'independentisme, doncs he de reconèixer que la trama està molt pensada, preparada i executada, i, francament, vista la imperícia de la policía patriòtica espanyola, els veig força incapaços d'inventar-se una trama tan complexa.
El problema per a Junts (on com a mínim la meitat de la militància no considera que hi hagi persecució política en aquest cas) és que la senyora Borràs és molt senyora Borràs i si li retiren el càrrec de presidenta del partit (que és el que objectivament tocaria fer) hi ha probabilitats raonables que sigui la cap de llista per l'ANC, que podria decidir-se per fer el pas i presentar-se a les properes eleccions al parlament de Catalunya.
De moment, Xavier Trias, actuant en la més pura línia "Convergent" la ignora. Sap que amb postures radicals té poc a fer a l'Ajuntament de Barcelona i intenta mantenir-se en una línia que eviti espantar els seus votants potencials. La senyora Clara Ponsatí ha dit avui que no votarà a Xavier Trias (perquè té "adscripció espanyola"...). Per llogar-hi cadires.
Una mostra només de per què Trias esquiva a Ponsatí i a Borràs. L'enquesta d'avui de La Vanguardia que pregunta els seus lectors (molts d'ells potencials votants de Trias a les properes eleccions municipals del mes de maig) sobre sí cal indultar o no a Borràs...El resultat és de 78% no a l'indult, per un 22% de sís (3.663 votants quan escric aquest article).
Tots sabem el perfil del molts dels lectors de La Vanguardia..., però tot i així, cal reconèixer que amb radicalismes es perden més eleccions que no pas es guanyen...Junts en general i Rull en particular, tenen un "marrón".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada