La gran política, oradora i estadista que presideix la Comunidad de Madrid, Isabel Díaz-Ayuso ("Ayuso, libertad" com resava el seu lema de campanya electoral, i que tan bé li va sortir) ha tingut la magnanimitat d'honorar i engrandir el bagatge polític dels catalans amb la seva presència i saviesa al Círculo Ecuestre de Barcelona (un club privat situat en un palauet meravellós a la cruïlla de Balmes amb Diagonal, al que he pogut anar en algunes ocasions) i pronunciar-hi una conferència, amb la sala plena a vessar.
La presidenta, IDA pels amics, ha estat presentada per l'Albert Boadella, dramaturg, escriptor i assagista brillant que va passar de militar en posicions properes al catalanisme polític a -literalment- exiliar-se de Catalunya, liderar la creació de Ciudadanos, passar-se després a Unión Progreso y Democrácia i fer-se amic de personatges de l'extrema dreta ultranacionalista espanyola i anticatalana com Rosa Díez, Vargas Llosa, Cayetana Álvarez de Toleda i, és clar, Isabel Díaz-Ayuso. Boadella la va presentar com a "mi presidenta" fent una exaltació gairebé hagiogràfica de la política del PP i defensant que Madrid és -en contraposició a Catalunya, òbviament- el paradigma de la llibertat i la democràcia.
Díaz-Ayuso, amb la naturalitat d'oradora de barra de bar que la caracteritza, les va deixar anar a l'alçada d'un campanar (naturalment això va a gustos) però en el seu discurs no va fer altra cosa que contraposar la llibertat de Madrid amb les barbaritats comeses pel nacionalisme excloent de la Generalitat de Catalunya i el comunisme llibertari de l'alcaldessa de Barcelona.
Algunes de les perles que profereix la presidenta, que, com tots els extremismes de tot tipus, i adequadament alliçonada pel deixeble de Steve Bannon Miguel Ángel Rodríguez (MAR pels amics) es basa en reduir la realitat a conceptes binaris molt simples, oferint solucions populistes a problemes complexos ("Ayuso, libertad") i en considerar la mentida com un art, basat en el principi tantes vegades explicat que una mentida repetida mil vegades esdevé veritat.
Exemples del seu discurs (molt ben esperonat a la introducció per Boadella) que li va fer de palmero (un senyor que havia estat tota la seva vida criticant tota mena de poder, en particular el polític i l'eclesiàstic):
- "Si la Comunidad se ha convertido en la locomotora económica del país, ha sido gracias a la estabilidad política, a la lealtad institucional y a su forma de entender la vida" (i que queda tan ampla i no menciona -és clar, la pluja de milions que la realitat radial d'Espanya els ha bombardejat els darrers 25 anys)
- "Asfixiar a impuestos, disparar la deuda pública hasta récord histórico y señalar y amenazar a los empresarios (....) son práctias habitaules del proyecto del presidente de Gobierno que han de erradicarse urgentemente" (no deu llegir premsa econòmica la senyora presidenta, o algú li hauria d'haver explicat el nivell de deute públic d'Itàlia, el Japó o els Estats Units, per posar exemples de països "no sospitosos")
- "Tampoco seríamos tan falsos de no saludar al jefe del Estado en una recepción (per Aragonès i Colau), como ocurrió ayer aquí en Barcelona, para luego sentarnos a cenar con él y pedir dinero al presidente del Gobierno. La falta de respecto al jefe del Estado, que no se puede defender ante esa deslealtad, es pueril e innecesario, a la par que aísla cada vez más a Cataluña" (si el cap de l'Estat no es pot defensar, algú s'ho hauria de fer mirar i preguntar-se quin paper juga la monarquia a la democràcia d'Espanya, més enllà de fer de titella, saludar a la plebs i somriure a tort i a dret, llegir discursos que li escriuen i jugar a videojocs al Mobile davant una cohort d'altres "palmeros" de tota calanya i condició).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada