Aquests dies als Estats Units, a més a més del descarrilament del tren que transportava 20 vagons amb clorur de vinil (per fi sempla que després de gairebé 15 dies de silenci, de cop i volta tothom sembla haver-se adonat de la perillositat del vessament i l'explossió d'aquest material altament tòxic), es torna a parlar d'un possible tancament de les oficines i departaments federals del govern dels Estats Units.
Aquest fet, que sembla inaudit a Europa, és relativament comú als Estats Units.
De fet, la darrera vegada que va passar això va ser una mica abans de la pandèmia de Covid -ara la història del món, en comptes de la marca històrica "abans de Crist i després de Crist" es divideix entre "abans del Covid i despré del Covid"- moltes de les oficines del govern van haver de tancar i enviar als funcionaris a casa (sense cobrar) durant 35 dies, entre desembre de 2018 i gener de 2019 (jo era als Ests Units) perquè el pressupost federal estava exhaurit i fins que republicans i demòcrates no es van posar d'acord pel eixamplar el marge de deute, bona part de l'administració nord-americana -els serveis no bàsics- van estar tancats. Semble increïble però és cert, i és que als Estats Units passen coses que són inversemblants a ulls dels europeus.
Aquest tancament, anomenat en Anglès "Federal government shut down" pot succeir, segons diverses projeccions no més tard de Juliol del 2023 si el congressistes no es posen d'acord en elevar -per enèssima vegada- el límit de deute dels Estats Units que atenció, es sitúa actualment en 31,4 trilions de dòlars, o sigui, 31,4 bilions (europeus) de dòlars, és a dir 31.400.000.000.000, en lletres, 31,4 milions de milions de dòlars.
L'economia pública americana està afegint cada any un dèficit (diferència entre ingressos del govern, fonamentalment impostos, i despeses de l'administració pública, pensions, seguretat social, despesa militar i servei del deute bàsicament) d'entre 1,5 i 2 bilions de dòlars que òbviament s'han de finançar emetent més deute públic; els càlculs de l'oficina federal de pressupostos són que el deute públic nord-americà equival a un 128% del seu PIB (uns 24 bilions de dòlars). En termes relatius el dèficit no és el més gran del món (el récord l'ostenat el Japó que té un deute públic del 259% del seu PIB) però sí en termes absoluts i representa aproximadament el 35% de tot el deute que hi ha actualment emés al planeta Terra.
De moment, com que el nivell màxim d'endeutament tècnicament ja s'ha assolit, el govern nord-americà ha començat a establir plans d'estalvi a l'hora que ja ha iniciat també la negociació amb els republicans per a augmentar el nivell màxim del deute. L'etern debat entre el lliberalisme dels republicans, contraris a pujar impostos i disposats a retallar totes les despeses amb contingut social (tipus seguretat social, "medicare", despeses per paliar el canvi climàtic, etc...) no així les militars o el pagament dels veterans de guerra i els demòcrates que volen (amb unes limitacions que no tenen res a veure amb el que succeeix a Europa amb la despesa social) mantenir el nivell de despesa.
Com a passat històricament, al final s'arribarà a un acord en el que els uns i els altres acabaran cedint, i probablement es podrà evitar el tancament de les oficines federals, però les projeccions de creixement del deute públic nord-americà són de proporcions còsmiques.
I òbviament, això no fa altra que endeutar les generacions futures que són les que hauran d'anar tornant un deute amb un creixement tan exponencial (vegeu el primer gràfic) que acabarà essent insostenible.
I quan aquest moment arribi, si arriba, els Estats Units faran suspensió de pagaments, i si això succeix, la crisi no serà americana sinó planetària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada