dimarts, 14 de febrer del 2023

La insuportable lleugeresa de tot plegat

Des d’avui tornaré a estar uns dies als Estats Units. I una de les primeres coses que em crida l’atenció és el poc ressó nacional o internacional que va tenir una gran explossió de clorur de vinil en un tren que va descarrilar el dia 3 de febrer a la frontera entre els estats de Pensilvània i Ohio, relativament a prop de Columbus, on jo solc estar-me mentre treballo al país.

Avui, 13 de febrer se n’ha fet ressó algun mitjà de comunicació, en particular de Mèxic i se n’ha parlat també a la ràdio pública, la NPR, National Public Radio, però francament, no he trobat ni una sola menció de la notícia a la premsa espanyola (ni a El País, que té una edició americana).

El que va passar el 3 de febrer és el següent: un tren de Norfolk Southern, un dels grans operadors logístics ferroviaris del país, amb 100 vagons, que aviat és dit, va descarrilar per causes encara desconegudes entre Pensilvània i Ohio, a la població d´East Palestine. D´aquests 100 vagons, 20 portaven aquest material potencialment molt perillòs, i dels 20, 10 van descarrilar. 5 vagons portaven clorur de vinil, un compost químic altament perillós.

Les autoritats van confinar els 5.000 habitants de East Palestine ja que aquest material és potencialment cancerígen, i es va dictar ordre d’evacuació en un radi d’una milla quadrada de la zona del descarrilament. Malgrat que la informació va ser molt escassa, i pocs mitjants (la CCN, sí, per exemple) se’n van fer ressó,   la forta explossió i el fum que va ocasionar fan francament molt mala impressió (a Twitter hi ha fotos que fan pensar en una explossió atòmica, visible, també per fotos, des de dalt d’un avió comercial).

Segons divereses fonts hi ha milers de peixos, granotes, guilles morts a resultes de la contaminació posterior provocada pel vessament del clorur de vinil (s’utilitza en la fabricació de determinats plàstics tècnics com ara el PVC) però encara avui escoltant la notícia per la ràdio, té tot l’aspecte que l’Administració americana la vol silenciar tot el que pugui (el diari “La Vanguardia de México” titula un article avui, literlament: “Que es el Chernobil de Ohio?…el mayor desastre ambiental de los Estados Unidos y del que poco se habla”.

El cert és que aquest vessament pot haver provocat un episodi de contaminació de proporcions còsmiques i semblaria com si l’Administració americana (hi ha tan poques dades que també és precipitat fer l’afirmació del digital Mexicà) ho volgués silenciar, amb la complicitat de bona part de la premsa.

Des que s’ha tornat a entrar a una nova època de guerra freda aquesta vegada entre els Estats Units i la Xina i Rússia (etapa que creiem perfectament morta i enterrada després de la caiguda del mur de Berlí), ara les prioritats del gavinet de comunicació de la Casa Blanca són les de parlar d’avistament (i derribament) de globus xinesos, OVNIS i d’altres artilugis voladors no tripulats i no identificats, com els que l’aviació americana ha abatut aquests darrers dies, un a Alaska, un al Canadà i els altres dos, als Estats Units. 

Potser aquest accident acaba sense més conseqüències de les que ja ha tingut, però definitivament, fa pensar en que els mitjans -i més particularment els governs, que dominien molts mitjans- manipulen la nostra opinió i la nostra capacitat d’accés a informació lliure i contrastada tant com volen. No cal ser  de Turquia o a Síria per entendre que la llibertat de premsa té fisures fins i tot a les democràcies més consolidades del Planeta.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada