Perdonin la vanitat, però m'agrada considerar- me articulista, o columnista, encara que no cobri per fer-ho, al menys econòmicament, tot i que espiritualment, em sento molt ben pagat per la possibilitat d'escriure articles d'opinió amb regularitat.
Als articulistes, doncs, alguns personatges polítics de primer (o segon) nivel però, paradoxalment, de perfil molt molt baix (tan baix que fan fins i tot una mica de mandra) com la Laura Borràs o en Jorge Fernández Díaz (més en Marcelo, el seu àngel de la guarda), ens atorguen la possibilitat d'escriure sobre ells de forma gairebé infinita, per tant, no podem més que estar-los molt agraïts: donen carnassa de forma periòdica.
Què afegir de la primera (dama) que no s'hagi escrit encara? Doncs segurament que els seus "trapis" -tal com surt escrit literalment en l'intercanvi de correus electrònics que ha sortit a la llum- amb l'adjudicatari dels contractes fraccionats de l'encàrrec del nou lloc web de la ILC (Institució de les Lletres Catalanes) que ha publicat aquesta setmana que avui s'acaba el diari Ara, han posat de manifest quelcom de molt rellevant.
I la rellevància del que ha sortit a la llum (que és per a mi molt important) és el fet que en els correus electrònics que s'han fet públics i transcrit literalment, la senyora Borràs expressa al seu amic i còmplice la seva preocupació per l'estricte acatament de les normes de contractació per part dels funcionaris de la Institució. Això doncs és una bona notícia.
La funcionària, que porta per nom Assumpta, no veu bé els potencials tripijocs de la presidenta de l'ILC i de l'Isaias Herrero i posa tot de pegues a la presentació de les factures de les adjudicacions directes.
El més important per a mi és que els funcionaris de l'administració pública facin la seva feina de fiscalització i que posin trabes a les martingales dels polítics i els seus interessos particulars. Això em dóna un petit bri d'esperança de que, afortunadament, no tot està perdut i que, encara que costi Déu i ajuda, fins i tot en el cas dels polítics, qui la fa, la paga.
I què dir del cas del polític nefast reconvertit a catòlic ultraconservador Jorge Fernández Díaz arran d'un viatge a Las Vegas en el que va veure la llum en un viatge a Las Vegas (a Las Vegas, de fet, mai no es fa de nit) i que va entrar en contacte amb el seu àngel de la guarda, el tal Marcelo)?
A un individu d'incompetència provada i manifesta, que té entre les seves virtuts deixar-se posar micròfons al seu propi despatx del Ministerio del Interior (va se llavors que el gran públic va saber de la trama per a carregar-se la sanitat catalana gràcies a la recerca periodística juntament amb Daniel de Alfonso -un altre "crack"-), el més decent que li hagués pogut passar pel cap seria la dimissió, ni que fos per dignitat, però això, és clar, és molt lluny de les virtuts d'aquest individu.
La cosa és tan flagrant que la fiscalia espanyola, que sempre sol escombrar cap a casa, s'ha vist gairebé obligada a demanar presó, després d'una instrucció que ha durat com a mínim 8 anys (se li demana una pena de 15 anys) per un delicte que ells consideren acreditat arran de la trama de l'anomenat cas "Kitchen" per a robar els papers de Luís Bárcenas, ex-tresorer del PP i evitar que el partit pogués sortir incriminat. També la demana pel seu número dos, el que va ser secretari d'estat de seguretat Francisco Martínez i Eugenio Pino, aleshores director adjunt operatiu de la policía nacional i és clar, com no podia ser d'altra manera tractant-se de les clavegueres de l'estat, José Manuel Villarejo.
Tota una operació de brutícia amb utilització de fons reservats i amb mentides flagrants no només en comissió parlamentària sinó també en seu judicial per part de Fernández Díaz, per a qui això de mentir, és un pecat menor si es tracta de defensar el seu partit o la integritat territorial d'Espanya. Segur que mentre mentia, el seu arcàngel Marcelo anava creuant els dits.
Però com diu la dita Castellana, "a cada cerdo le llega su San Martín" i malgrat que trigui una eternitat, sembla que hi ha acabarà havent justícia per dos personatges que no estan moralment capacitat per a estar en política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada