Avui hem sabut, gràcies a la croada del diari Ara contra la inmoralitat, o com a mínim, amoralitat de les retribucions del Parlament de Catalunya, que les modificacions legislatives que van permetre les llicències per edat i les indemnitzacions per jubilació es van coure a l'època en la que el senyor Benach (ERC) era president del Parlament, l'any 2005. Benach és el clar exemple de la màxima "jo vaig entrar en política per fer-me ric", atribuïda erròniament a Eduardo Zaplana (un altre peça), però que en realitat ve postular Vicente Sanz (secretari general del PP valencià als anys 90).
Va ser l'època en la que el senyor president del Parlament es va fer tunejar el seu vehicle oficial (amb el que anava cada dia que hi havia sessió al Parlament de Reus a Barcelona), òbviament amb xòfer, un Audi A8 4.2 que va costar 84.000 euros, als que cal afegir els accessoris que s'hi va fer posar per valor de 9.200 euros (que després, vist l'escàndol que es va generar, va fer retirar).
Les modificacions legislatives que es van fer aleshores (un paquet a mida, per dir-ho de manera fina) van permetre que els senyors Higini Clotas (PSC), Ernest Benach i Ramon Camps (aquell senyor de CiU petitet i amb bigoti falangista) poguessin percebre una "gratificació" d'entre 120.000 i 170.000 euros quan van plegar. Senzillament deplorable. No és possible cap altra valoració objectiva.
La desvergonya no té límit, i del senyor Benach, és l'enèssima que sento i llegeixo. Una persona que ha viscut de la política un grapat d'anys de la seva vida (des dels vint anys), que no tenia ni títol universitari quan va ser escollit diputat i que quan va deixar la política, amb les espatlles ben cobertes per les dietes, els salaris i les indemnitzacions amb diner públic, es va treure una titulació de....comunicació (de traca i mocador) per la UOC, Universitat Oberta de Catalunya (de piula i panyuelu). Ara Benach, fa de comunicador i docent, segons Wikipèdia.
Per acabar de reblar el clau, el 2012 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi en, atenció a la dada: "reconeixement a la seva valuaosa tasca com a 12è president del Paralemnt de Catalunhya durant set anys, entre 2003 i 2010". Si ja qüestionava abans les creus de Sant Jordi, ara que he fet aquesta petita recerca, no les qüestiono, les desconsidero, directament.
Benach pot fer companyia a un altre crack dels negocis amb diners dels altres, el senyor Antonio Garamendi, president de la patronal espanyola CEOE des de 2018, substituint a l'empresari català Joan Rossell i a qui li van renovar el càrrec el 2022 (per abrumadora majoria). Suposat empresari que fa molts anys que viu de la moma en comptes de viure de l'empresa.
Per curiositat periodística i antropològica he entrat al lloc web de la CEOE (Confederación Española de Organizaciones Empresariales) per recabar informació i he arribat a vàries conclussions. La primera és que el lloc web dels empresaris és una porqueria de molt difícil navegavilitat, la qual cosa sembla una contradicció, però és ben real. Els convido a entrar-hi i fer-hi un cop d'ull, al cap de cinc minuts, un està marejat.
La segona és que he volgut entrar de pet al "portal de transparencia" perquè a dia d'avui, qualsevol organització que es preui de ser moderna, ha de ternir un portal de transparència...perquè es facin una idea, fins i tot la Casa Real d'Espanya la té. Gairebé, gairebé, amb una mica d'imaginació, podríem ser capaços d'intuir el que cobra el Borbó (sumant assignacions directes, indirectes i més indirectes, és clar). Ni rastre del salari de 400.000 euros que se li ha assignat (per unanimitat dels 275 membres de la confederació) al senyor Garamendi. Ai las! resulta que la transparència s'acaba el 2021 i el que publica el web és: "La remuneración total devengada en el ejercicio 2021 por los miembros de la Junta y cargos Directivos de la Organización, tal y como se definen en sus estatutos, ascendió a un importe de 601 miles de euros correspondiente a Sueldos, dietas y otras remuneraciones (597 miles de euros a 31 de diciembre de 2020)". Quelcom no quadra, oi? Si el senyor Garamendi cobrava 350.000 euros fins al 2021 i el total de sous que va pagar la CEOE aquell any van ser 601.000 euros, voldria dir que una sola persona de les moltes que estan en nòmina de l'organització acaparava el 58% de la massa salarial...
On és el truc? Doncs que fins l'any passat el senyor Garamendi era autònom i per tant la seva retribució devia estar camuflada sobre l'epígraf de "servicios profesionales". On és la transparència? Enlloc, òbviament...o és que algú s'ho havia cregut?
El pitjor del tal Garamendi però, no és que cobri 400.000 euros i que hagi estat el principal detractor de la puja del salari mínim interprofessional (SMI), ja saben, el que cobren els més pobres dels pobres (els que han donat lloc a l'expressió "assalariats i pobres") a.... 1.080 euros al mes. Si existís un tribunal europeu o mundial de l'ètica (tan de bo existís) aquest senyor hagués estat condemnat, com a mínim, a cadena perpètua, i compartiria cel·la amb el senyor Benach. Però malauradament m'he despertat del somni que tenia fins fa una estona.
El pitjor és que avui hagi dit en unes declaracions al periodisme fet imparcialitat (Antena 3, Susanna Griso), arran de la polèmica que genera la seva retribució, en un país on el salari mig l'any 2022 es va situar el 24.009,12 euros l'any (Garamendi cobra 16,7 vegades aquest salari mig) declarant, a tenor literal: "Això és com quan hi ha una violació i diuen que la noia duia minifaldilla...Estem vivint l'atac constant a un empresari o a un altre i aquesta vegada m'ha tocat a mi. Això no té res a veure amb parlar del salari mínim o del que vulguem...". Garamendi utilitza molt adequadament, típic de la seva condició, el recurs dels miserables, espolsa merda cap a un altre costat i desvia l'atenció, que segurament acabarà colant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada