Una bona notícia

Segurament la notícia per excel·lència de la setmana que avui s'acaba és l'acord entre ERC i el PSC per a aprovar els pressupostos de la Generalitat per l'any 2023. És una molt bona notícia pel país i els ciutadans de Catalunya, tot i que no és aquest el pensament dels més puristes de l'ala més radical de l'independentime que consideren que aquest és un pressupost autonòmic d'engrunes.

Hi ha un corrent de pensament de gent que està fermament convençuda de la màxima "quant pitjor, millor", molt similar al que diuen els Cupaires: "cremem-ho tot per a renéixer" (en fi...). Molts de l'ala dura de Junts per Cat consideren que pactar aquests pressupostos amb el PSC és un acte botifler que alguns consideren d'"alta traïció". Darrerament utilitzen un terme encara més despectiu i patètic que em posa dels nervis: "nyordo" (de la mateixa manera que els unionistes també utilitzen més i més el mot inventat "separrates", igualment lamentable i desgraciat). No es recorden que Junts per Cat està governant a la Diputació de Barcelona amb el PSC o que els pressupostos que s'aprovaran en breu tenen una part important elaborada per la conselleria d'economia que dirigia l'ex-conseller Giró.

Sigui com sigui, n'hi ha molts de no tan radicals que consideren que les cessions que ha hagut de fer Esquerra Republicana han estat excessives i que això els acabarà passant factura electoral. N´hi ha que es freguen les mans perquè pensen que aquesta claudicació debilita el partit de Govern, i que aquests pressupostos ja no són els de la "majoria" independentista.

Estic raonablement convençut però (el dubte només es deriva de la mediocritat de personatges que tenim com a polítics, tant els independentistes com els constitucionalistes) que els pressupostos 2023 són intrínsecament bons pel país i pels ciutadans per diversos motius: són els més alts de la història de Catalunya, amb 41.025 milions d'euros (dels quals 1.185 provenen dels fons Next Generation), i que suposa un increment d'un 7,6% en relació als pressupostos de 2022; són uns pressupostos molt socials, que incrementen de forma considerable la despesa en els eixos clau del país: Educació, Sanitat i Empresa i Treball. Els dos primers s'emporten el 56% del pressupost total de despeses (excloent fonts no departamentals i servei del deute) i això és una bona notícia. Si a Educació i Sanitat hi afegim Drets Social, els tres conceptes acumulen el 66% del pressupost de despesa corrent, totes tres partides s'incrementen un 11% en relació a l'exercici 2022.

Els puristes que veuen en l'actitud de ERC una baixada de pantalons i una humiliació (que ningú es pensi que aprovo acríticament la gestió d'ERC, però dins de la misèria que hi ha, és moment de ser possibilitsta i sobre tot, pragmàtic) haurien de llegir la lletra petita sobre els acords en els que el partit republicà ha acabat cedint i entendran que ni demà ni demà passat hi haurà l'aeroport del Prat ampliat ni la B-40 vomitant vehicles a tort i a dret. I ja no dic res del Hard Rock Cafè...

Però al capdevall, la dada potser més significativa de totes, que té poc a veure amb el pressupost de la Generalitat de Catalunya del 2023, és que la gran banca espanyola va guanyar el 2022... 20.000 milions d'euros! un benefici rècord que suposa, atenció, que la dada no és irrellevant, pràcticament el 50% del pressupost de la Generalitat pel 2023.

I la senyora Botín es queixava ahir de la imposició d'un impost extraordinari sobre els beneficis de la banca. Mentrestant però els bancs segueixen -estimulats i amparats pel Banc Central Europeu- apujant els tipus d'interés de préstecs i hipoteques i mantenint congelades les remuneracions a l'estalvi dels particulars. Això sí que és una vergonya, més gran i tot que els polítics als que paguem el sou amb els nostres impostos no es posin d'acord amb les coses veritablement importants.