Governats i administrats per inútils. Quan la incompetència és la norma

Una lectura en diagonal de la premsa o un cop d'ull als telenotícies o una estona sentint notícies a la ràdio pot ser un gran estímul a la depressió individual i col·lectiva. Especialment darrerament. A Espanya i a Catalunya sembla que s'estiguin concatenant els astres per a fer-nos veure la incompetència dels nostres governants, els que viuen a càrrec dels impostos que els paguem. La llista de despropòsits, incompetència i fets que destapen la vergonya aliena és tan gran, que fa difícil de resumir-les en un sol article, però aquests dies n'he anat recopilant algunes. Posar-les juntes dona una idea, prenent prestada una obra del gran Quim Monzó,  de la magnitud de la tragèdia.

• Llei del només Sí és Sí. Què dir d'aquesta llei i dels seus efectes col·laterals que algú no sàpiga encara? Segurament amb bona intenció es va fer un nyap jurídic que els jutges (molts d'ells contraris al govern de Sánchez) han contribuït a interpretar a la seva conveniència (la revisió de sentències per a afavorir el condemnat quan la llei li pot aplicar una pena més baixa és una pura patranya i una maniobra). La qüestió però és que la incompetència, auspiciada pel desencontre constant entre els dos socis de govern, no fa més que impulsar la dreta. La realitat és que en 3 anys, el codi penal apricable a aquest tipus de delictes s'hauran modificat 3 vegades. Per llogar-hi cadires...

Font: Diari Ara

• El cas del policia infiltrat a grups d'esquerres i independentistes catalans. Una investigació periodística descobreix el cas. El govern més progressita de la història d'Espanya, de la mà del ministre Marlaska ho nega tot, mentint com a un "bellac" en traducció lliure del Castellà. Diu el ministre progressista, a tenor literal: “Li dic que les dones i els homes que conformen les forces i els cossos de seguretat de l'Estat compleixen en totes les seves actuacions els principis de legalitat i que els valors constitucionals formen part del seu dia a dia, perquè garanteixen per imperatiu constitucional i legal l'exercici dels nostres drets i llibertats, garantint no sols la persecució dels delictes, sinó també la prevenció d'aquests, i generant un espai perquè vostè i jo, tots nosaltres, puguem exercitar, dins de la diversitat, els nostres drets amb tranquil·litat”. Discurs buit de contingut i mentider i es queda tan ample. Infiltren un policia sense permís judicial, incomplint la llei i quan els enganxen només saben mentir. I a l'espia enxampat el premien amb un lloc de treball en una ambaixada a raó de 10.000 euros al mes.
• El cas dels trens de Renfe a Astúries. 31 trens de rodalies i mitja distància adjudicats a l'empresa CAF per valor, atenció, de 258 milions d'euros. Els trens estan mal disseyats i no passen pels túnels. Per sort encara s'havien de fabricar, però aquest error (gravíssim) retardarà el lliurament de les unitats un mínim de 3 anys i comportarà una muntanya de costos extraordinaris. L'escàndol es salda només amb dos responsables destituïts. 
• L'Ajuntament de Barcelona ha contractat en règim d'interinatge el ciutadà rus Stanislav Shevchuk Geraskin, considerat un terrorista global pel govern dels Estats Units. El tal Geraskin, membre del partit feixista rus anomenat Moviment Imperial Rus (partit ultranacionalista, feixista, anti-semita i directament implicat en el finançament de la invasió a Ucraïna), treballa des de gener de 2023 a la Direcció de Serveis de Llicències d'Urbanisme de l'Ajuntament. Aquest senyor, per accedir a aquesta plaça, no s'ho perdin, ha hagut de passar un test de personalitat, un test psicotècnic i una entrevista personal. Un arriba a la conclusió que els que formen part de l'equip de recursos humans de l'Ajuntament de Barcelona i que han entrevistat aquest individu, van obtenir les seves qualificacions i títols a la tòmbola de la Fira de Sant Narcís de Girona, ja saben, aquella que a més a més reparteix "Pan, jamón, chorizo y vino". O a la parada de les curses de camells, que pel cas, ve a ser el mateix.
• També hem sabut avui que l'Ajuntament de Barcelona ha trencat els seus llaços amb l'estat d'Israel i el seu agermanament amb la ciutat de Tel Aviv, per l'exercici per part d'aquest estat, l'aparheid contra el poble palestí. Semblaria que el primer ministre Netanyahu s'està fent farts de plorar després de conèixer la comunicació i la carta que li ha fet arribar l'alcaldessa. Ho entenc perfectament: com que a Barcelona no hi ha problemes (ni brutícia ni delinqüència ni narcotràfic ni caos a Ciutat Vella, ni furts, ni inseguretat, ans al contrari) la gran estadista Colau es dedica a fer diplomàcia internacional d'alt nivell per ocupar el seu temps lliure. Diuen fonts properes que el candidat a l'alcaldia Xavier Trias està encantat de la notícia i que en vol més.
• I acabo amb una notícia d'ahir que va fer tremolar els fonaments de Catalunya. La formació política "Junts per Cat", de la mà del seu portaveu Albert Batet (algú del seu partit podria ensenyar a aquest senyor una mica de dicció, de savoir faire i de savoir être?) anuncia una esmena a la totalitat als pressupostos de la Generalitat de Catalunya del 2023 dels que la formació n'és un contribuïdor fonamental i part implicada fins que van decidir sortir del govern fa quatre dies. Batet és la més ferma constatació de la veritat científica darrera del Principi de Peter postulat el 1969, ja saben, aquell que afirma que una persona va ascendint a la seva carrera professional fins a assolir el seu llindar d'incompetència, o dit d'un altra manera, com un bon alcalde esdevé un polític nefast, principi que podria també aplicar-se al senyor Puigdemont, gran alcalde de Girona, però pèssim polític en estaments superiors, excepte a la presidència de la República Piruleta de Waterloo. En fi, el senyor Batet justifica la moció com a una esmena total a la gestió del president Pere Aragonès i a la seva deriva de "comfortabilitat autonòmica".

En llegir tots aquests despropòsits, a més a més de molta ràbia, m'entren unes ganes intensíssimes de deixar de pagar els impostos. A Vostès també els passa?