Ahir, que era festiu a Barcelona -Santa Eulàlia- i que les autoritats van aprofitar per inaugurar la línia 9 del metro i de pasada fotre canya a Madrit -concepte-, vaig tenir una reunió de treball a l'aeroport i de tornada, vaig anar a recollir el meu dorsal i el del meu fill de la 1/2 marató de Barcelona de demà diumenge, 14 de febrer.
A totes les vegades que hi he participat -aquesta serà la quarta i la primera amb el meu fill Adrià!- la recollida del dorsal i la samarreta es feia a l'Estació del Nord, al carrer Nàpols, on també hi havia el guardarroba, la zona d'escalfament i la zona de recuperació post cursa. Aquest any però l'organització ha decidit que les acreditacions es recullen a la zona de moda de Barcelona, Glòries-Diagonal, que habitualment ja és "girilàndia".
Així doncs, Edreams ha establert el Museu del Disseny de Barcelona (aquell edifici singular prop de la Torre Agbar amb forma de grapadora) com a seu principal (acreditacions). M'hi vaig adreçar doncs el divendres a mitja tarda pensant que essent festiu a Barcelona hi hauria molt poc moviment. Res més lluny de la realitat. Com endeví, tindria els dies comptats. El lloc era tant plé de gent que hi havia guàrdies de seguretat controlant entrades i sortides, a la planta soterrània de l'edifici.
La sala era plena a vessar. Les sabatilles de colors de les que parlava la Moliner en el seu article a "l'Ara" d'aquest matí eren per tot arreu. Corredores i corredors de totes les edats omplien tots els racons i stands de material de la zona. Á l'entrada, un conjunt de panells de fusta consecutius mostraven la llista dels inscrits. Poca broma: més de 18.000 corredors!
La cosa interessant però és que m'atreviria a dir que la majorai dels que hi havia quan jo hi vaig anar eren estrangers. Es veia a cop d'ull, no només pels aspectes sino també per les llengues. Molt Anglès, molt Alemany, molt Francès i molt Italià.
Es confirma doncs una altra tendència que fa uns anys -no tants- va començar, el turisme de marató a Barcelona. Abans hi havia només stands de roba esportiva i complements dietètics, ara ja n'hi ha un de Turisme de Barcelona, i personal d'hotels i agències de viatges reparteixen díptics aquí i allí.
Al turisme de creuers, de casaments asiàtics, de comiats de solter europeus, de Gaudí, al gastronòmic i a l'etílic, se l'hi ha d'afegir ara el de "running". La Colau deu estar molt contenta.
A totes les vegades que hi he participat -aquesta serà la quarta i la primera amb el meu fill Adrià!- la recollida del dorsal i la samarreta es feia a l'Estació del Nord, al carrer Nàpols, on també hi havia el guardarroba, la zona d'escalfament i la zona de recuperació post cursa. Aquest any però l'organització ha decidit que les acreditacions es recullen a la zona de moda de Barcelona, Glòries-Diagonal, que habitualment ja és "girilàndia".
Així doncs, Edreams ha establert el Museu del Disseny de Barcelona (aquell edifici singular prop de la Torre Agbar amb forma de grapadora) com a seu principal (acreditacions). M'hi vaig adreçar doncs el divendres a mitja tarda pensant que essent festiu a Barcelona hi hauria molt poc moviment. Res més lluny de la realitat. Com endeví, tindria els dies comptats. El lloc era tant plé de gent que hi havia guàrdies de seguretat controlant entrades i sortides, a la planta soterrània de l'edifici.
La sala era plena a vessar. Les sabatilles de colors de les que parlava la Moliner en el seu article a "l'Ara" d'aquest matí eren per tot arreu. Corredores i corredors de totes les edats omplien tots els racons i stands de material de la zona. Á l'entrada, un conjunt de panells de fusta consecutius mostraven la llista dels inscrits. Poca broma: més de 18.000 corredors!
La cosa interessant però és que m'atreviria a dir que la majorai dels que hi havia quan jo hi vaig anar eren estrangers. Es veia a cop d'ull, no només pels aspectes sino també per les llengues. Molt Anglès, molt Alemany, molt Francès i molt Italià.
Es confirma doncs una altra tendència que fa uns anys -no tants- va començar, el turisme de marató a Barcelona. Abans hi havia només stands de roba esportiva i complements dietètics, ara ja n'hi ha un de Turisme de Barcelona, i personal d'hotels i agències de viatges reparteixen díptics aquí i allí.
Al turisme de creuers, de casaments asiàtics, de comiats de solter europeus, de Gaudí, al gastronòmic i a l'etílic, se l'hi ha d'afegir ara el de "running". La Colau deu estar molt contenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada