La imatge dels diaris d'avui, amb Mariano Rajoy negant l'encaixada a Pedro Sánchez després de la breu - i absurda- trobada que van tenir ahir en una estança del Congrés de diputats és un reflexe de la manca de talla de l'espècie política ibèrica. Dic "ibèrica" perquè el discurs d'en Carles Puigmemont rajant contra Madrit -concepte- i en García Albiol aixecant-se i marxant són de veritable vergonya.
Tot el que està succeint a la política espanyola des de les eleccions del 20 de desembre passat és de veritable esperpent valleinclanià. I per acabar-ho d'adobar sembla que la justícia s'hagi posat de cop i volta les piles i faci coincidir alguns dels casos més lletjos de la democràcia amb aquest periode de negociacions que no portaran absolutament enlloc.
La diferència amb el cas català és que al menys aquí aritmèticament hi havia una possibilitat d'arribar a un acord, i així va ser a la darrera corba. En el cas espanyol això és absolutament impossible. Les dues espanyes tornen a aflorar d'una manera i amb una viscelaritat que francament no m'imaginava.
D'aquestes dues espanyes n'hi ha una que està mig amagada a les restes del PSOE, la vella guàrdia, els barons i ducs i prínceps del partit que estarien encantats de defenestrar Pedro Sánchez i fer un gran pacte amb els Ciudadanos i un PP sense Mariano Rajoy.
L'altra, com sempre, com ja va passar durant la Guerra Civil, està dividida fragmentada i solemnitzant la collonada (el ministeri de la plurinacionalitat n'és un gran exemple, no l´únic però segurament el millor).
Conclusió: després de tota la pantomima de les dues darreres setmanes no tinc cap dubte que ens n'anem de pet cap a unes altres eleccions quan s'esgotin els terminis (l´única veritable opció per tal d'evitar-ho semblaria la "gran coalicción PP-PSOE-Ciudadanos, i això és tan probable com que aquesta nit em toqui la Primitiva). I no tinc gens clar que el resultat d'unes noves eleccions, amb un PP fortament afectat pels darrers escàndols de corrupción, un PSOE en caiguda lliure, uns Ciudadanos que es van desinflar en una semana de campanya i un Podemos que té feina rai a mantener la disciplina interna, sigui gaire millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada