Ahir 6 de febrer va fer dos anys de la mort de la Tatiana Sisquella, la Tati, com a ella li agradava que li diguessin. Un càncer de pit, un maleït càncer de pit, dels que tenen un grau més alt de curació, de supervivència va acabar amb una icona de la comunicació: de la ràdio, de la premsa, amb tan sols 35 anys.
Vaig dedicar-li una entrada a aquest blog que vaig titular "Tatiana Sisquella: In Memoriam", i que resulta que va ser -i continua essent- l'article que més persones han llegit de "Reflexions de Taverna", més de 1.000. Només aquest detall em va fer pensar que tenia una munió d'admiradors.
La Tatiana Sisquella va ser una dona valenta, sempre, fins al final. Adjunto un extracte del que vaig escriure ara fa dos anys:
"A la Tati li van diagnosticar el càncer amb 28 anys, l'any 2007, el dia de l'aniversari de la seva germana. Hi ho ha portat amb fermesa, amb discreció, però sense amagar-ho. Sempre dic que sóc el darrer a assabentar-me de les coses particulars de les persones. Mai m'han agradat les, diem-ne, "xafarderies", i no tenia ni idea del càncer de la Tati, tot i que, pel que acabo de llegir, ella ho havia fet públic".
Va tenir sempre molt clar el que era com a persona i el que volia ser com a professional. Era una comunicadora prodigiosa, de les persones que encomanen ganes de viure i ensenyen a mirar la vida pel cantó positiu, sempre ens arrencava un somriure, amb la seva personalitat desbordant i optimista.
Com enyoro la seva, la nostra, "Tribu" de Catalunya Ràdio que la Tati conduïa magistralment! I com enyoro la seva columna dels dissabtes a l'Ara. Espero que allà al Cel, continüi fent la ràdio que tant estimava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada