El monopoli de Mèmora

Diumenge passat el meu pare hagués fet 75 anys. Tota una data per recordar. Malhauradament, com segurament saben tots els lectors del meu blog, un càncer de pàncrees se'l va endur abans d'hora. Tot va succeir molt de pressa, i encara ara se'm posa la pell de gallina quan recordo els moments de la seva defunció, uns mesos després d'haver fet els 71 anys, el dia 25 d'abril de 2012.

En tot cas una de les coses més desagradables que em va tocar fer va ser la d'haver d'enfrontar-me, junt amb el meu germà Miquel, amb el monopoli dels funcionaris de la mort, els senyors de Mèmora.

Ho recordo com un servei despreciable, que abusa d'una situació de monopoli en un moment de la vida d'una persona en que tens no només les defenses baixes, sino els biorritmes, la moral i tot allò que hom es pugui imaginar a nivells de sota terra. En aquest estat d'ànim, els provectes funcionaris de Mèmora estan entrenats per vendre't, com aquell qui no vol, tota mena de serveis, arribant a límits que insulten la Intel·ligència d'un ésser humà amb dos dits de seny.

Al seu dia els vaig escriure una carta queixant-me per un servei mercantilitzat a l'extrem amb nocturnitat, al·levosia i mala llet. Vaig publicar-ne una altra al web i crec recordar que al Punt Avui.

Òbviament, ningú no em va fer el mínim cas. Tot això ve a col·lació perquè en dates molt properes s'esgota la concessió vigent que l'Ajuntament de Girona tenia amb la multinacional Mèmora, i la CUP de Girona proposa que el servei sigui municipalitzat i que es gestioni amb criteris de prestació de servei públic i no amb la finalitat lucrativa exacerbada en què el servei es ve prestant fins ara.

Doncs què voleu que us digui, em sembla que no hi podria estar més d'acord. No puc compartir el criteri de nacionalitzar la banca ni -segurament, ho hauria d'acabar de pensar bé- de la sortida de l'Euro, però de ben segur, aquesta mesura la comparteixo i la recolzo.

Una prova més que la política de proximitat, aquella que vetlla pel ciutadà i per allò que toca de peus a terra, és un terreny en el que els membres de la CUP juguen amb seguretat i una dosi molt i molt gran de sentit comú.

Cal que gent com ells defensin els interessos generals. Bravo per la CUP de Girona. De moment, les seves actuacions i declaracions venen presidides pel seny i el sentit comú. Tot un principi.