Queda clar que passi el que passi la setmana vinent en el debat d'investidura, amb Sánchez o sense com a president de govern (que no será), el pacte fet entre PSOE i Ciudadanos (pura essència jacobina) anula qualsevol possibilitat de poder pactar un referèndum amb l'Estat, a l'estil dels que s'han celebrat a la Gran Bretanya o el Canadà.
La concepció que la indisoluble unitat de la nació espanyola és un concepte sagrat, un corró intocable, impedeix afrontar el problema d'una forma racional, com van fer els britànics l'any 2014 o com han fet els canadencs en tres ocasions. No dic que sigui l'única, però és de llarg, la més racional, i la més clara, encara que es guanyi o es perdi per un 0,001% dels vots. És democràcia en estat pur.
I de fet, això acabaria amb el problema d'una vegada per totes, o al menys per unes quantes generacions. Si les eleccions en clau plebiscitària del 27 de Setembre de 2015 haguéssin estat un referèndum pactat amb l'Estat, un resultat del 47,8% a favor del sí (cas que es pogués extrapolar de forma directa com a "Sí" el percentatge de JXS + CUP) hagués enterrat el problema i dissipat dubtes.
Tot això bé a col·lació perquè l'anomenada qüestió catalana no s'acabarà ni amb una clàusula en un acord d'investitura de 66 pàgines, ni amb la judicialització extrema del "Procés".
Tot i l'enquistament aparent de tot plegat, però, és evident que alguna cosa es comença a bellugar. I això és inaudit en la política espanyola dels últims anys.
És molt significatiu que partits com "Podemos" i "Izquierda Unida" (poca broma, 71 diputats, més d'un 20% dels escons del congrés de diputats) estiguin a favor d'un referèndum pactat. Si hi sumem els partits catalans i els bascos el percentatge s'eleva fins el 28%. I aquest percentatge és curiosament molt semblant al que el darrer baròmetre del CIS responen els ciutadans consultats. Bufen alguns vents de canvi a la societat espanyola.
Com també ho és que el nou president del TSJC, Jesús Maria Barrientos digués literalment, en la seva presa de possessió aquesta setmana que "només correspon als responsables polítics encaminar el debat i articular respostes imaginatives que poden resultar acceptades per àmplies majories". Barrientos parlava més adreçant-se a Mariano Rajoy que no pas als polítics catalans.
Si tot i així continua l'acosament judicial instigat pels polítics a totes i cadascuna de les accions de la Generalitat són judicialitzades (el recurs al Constitucional sobre la conselleria de Romeva ratlla el ridícul més espantós), no m'estranyaria que acabés havent-hi una situació d'unilateralitat e facto que, de ben segur, no és bona ni per una part ni per l'altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada