Amb avui, aquesta ha estat la cinquena vegada que corro la mitja marató de Barcelona, considerada pels experts una de les millors del món (altimetria, recorregut, organització, participants). La particularitat és que aquest any l'he fet per primera vegada amb l'Adrià, el meu fill gran.
Encara que les previsions donaven pluja i de fet, quan hem sortit de Girona a quarts de set del matí estaba xispejant, però en arribar a Barcelona una hora més tard començava a fer-se de dia i el cel era ben clar.
A tres quarts de vuit, quan hem arribat a l'Estació del Nord l'ambient ja era el de les grans ocasions. Des de Meridiana que veiem corredors amb la bossa blava de l'organització penjada a l'esquena que anaven a buscar el metro per adreçar-se cap al Passeig de Pujades, on comença la cursa. En sortir del pàrking una multitud multicolor multilingüe i multiedat s'aplegava al voltant de les guixetes per deixar les seves coses. La xifra final d'inscrits ha superat els 18.500, dels quals més d'un 30% estrangers. L'Adrià ha -literalment- al·lucinat.
Els 14 graus i un cel d'un blau molt intens permetien augurar una molt bona carrera. Hi així ha estat, ben organitzada, amb un temps primaveral, sol durant tot el recorregut i un lleuger vent del nord que han fet que en cap moment, tot i la temperatura, hagués fet calor.
La mitja de Barcelona té un recorregut ideal per a gaudir de la ciutat i dels seus carrers. És un luxe passar pel Paral·lel, Gran Via, Diagonal o Rambla del Poble Nou sense cap cotxe. Plaer que només es repeteix quan es córre la marató gran, la de debó.
I ha estat un luxe poder-la córrer amb l'Adrià, que de fet, devia ser el participant més jove de tota la cursa (edat mínima legal 18 anys), ja que en la seva inscripció em vaig "equivocar" i vaig posar-hi 18 anys en comptes de 16. Així ho devien veure alguns dels espectadors que animaven els corredors ja que li han donat ànims en tres ocasions (per cap, a mi).
Al final hem gaudit molt de la cursa i del recorregut, i només un petit trencament d'isquiotibial m'ha impedit fer el temps que ens havíem marcat (1:50) i hem acabat a 2:03, però tot i així ha estat una molt bona cursa, disfrutada des del primer kilòmetre fins al 21.
Com sempre en aquestes curses hi ha una muntanya d'anècdotes, entre les que destacaria un animador del Betis, vestit del Betis de cap a peus i amb bandera gegant que hem vist al km. 6 i després hem tornat a veure al 20, una colla d'italians madurs que no s'han pogut estar d'entrar amb la seva "bandiera" (els he fet conya dient que la bandera suïssa era molt bonica i gairebé que em peguen...), una parella ja d'una certa edat que han fet la Mitja vestits de nuvis (la corredora fins i tot amb tul), corredores i corredors parlant llengües molts, molt estranyes, i finalment quan hem agafat el cotxe per marxar, a l'Estació del Nord, hi havia una corredora que estaba a la vorera fumant-se una cigarreta amb delecció, mentre, amb tota seguretat, pensava en la seva següent cursa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada