Sostenibilitat del sistema de pensions

Sort que ja som al dia de reflexió (que ens ve més bé que mai). A mi, aquesta campanya m'ha avorrit i fastiguejat tant que l'únic que compta és que per fi s'ha acabat.

En aquesta lamentable campanya electoral televisiva i "twiteriana" un dels arguments recurrents i manipulats ha estat, com no podia ser d'altre manera, el de les pensions.

Ningú no diu la veritat, i tots fan un exercici de cinísme i curt-terminisme extraordinari que suposa una fugida cap endavant. Les pensions són un gran graner de vots, i cal manipular-lo adequadament perquè voti amb seny. Però el problema de les pensions és matemàtica elemental i estadística de la básica, però en campanya electoral això tothom sembla obviar-ho.

Espanya tenia a Desembre de 2014 vuit milions i mig de pensionistes, és a dir, més que tota la població de Catalunya, o en percentatge de la població total espanyola, un 18,1%.

En 21 anys (1991-2013, Font INE), l'esperança de vida al néixer a Espanya ha passat dels 80 als 86 anys en les dones (ha incrementat un 7,5%), i dels 73 als 78 anys en els homes (un augment de 6,8%).

L'economista Gay de Liébana, amb qui no combrego pero que respecto, afirmava que el 2060, a Espanya hi haurà 396.000 persones de més de 100 anys (avui en són 12.000) i 2.500.000 persones de més de 90 anys (avui en són 400.000).

Una tercera dada, avui, hi ha 1,97 afiliats a la Seguretat Social per cada pensionista, quan en un sistema òptim hauria de ser de 3. I finalment, per no esgotar, sense ocupació de qualitat, amb cotitzants que cobren 800 euros am mes i per tant en cotitzen 50, díficilment es pot garantir la sostenibilitat del sistema.

Conclusió? Els polítics diuen mentides (perquè amagar la veritat és mentir). Tots diuen mentides. El sistema públic camina cap a la insostenibilitat a passes de gegant i no cal ser una llumenera per a adonar-se'n, només cal estar informat.

Què cal fer? Òbviament fer canvis important en el sistema de seguretat social, i deixar de basar-lo només en el sistema de repartiment (els jubilats d'avui cobren dels afiliats en actiu d'avui) i passar progressivament a un sistema mixte, o completament de capitalització, en el que cada cotitzant d'avui "estalvïi" per a la seva jubilació de demà. El sistema es va implantar amb èxit a Xile fa molts anys i és l'únic que pot garantir la viabilitat del sistema. Hi ha d'altres solucions, i es podrien omplir pàgines i pàgines sobre aquest afer, però no és aquest l'objectiu del meu article....