A Catalunya, país acostumat a l'acràcia política i a fer allò que al circ anomenen el: "encara més difícil", o "más difícil todavía", que en Castellà queda més bé, els resultats de les eleccions han descol·locat gairebé tothom. No tant per baix com per dalt.
Ningú no podia predir l'espectacular resultat d'"En comú Podem", malgrat la implicació de l'Ada Colau (curiosament, completament absent de la campanya de Podemos el 27S, com aquesta vegada ho ha estat l'alcaldessa de Madrid, que no ha aparegut ni en un acte electoral). Ningú no podia predir un percentatge de participació tan alt, un 70,98% és més de 5,8% superior a les del 2011, especialment amb una CUP (300.000 vots el 27S, no ho oblidem), que demanava oficialment l'abstenció.
"En Comú" ha capitalitzat el vot d'esquerres més progresista, el que no és contrari al dret a decidir. Si al 2011, PSC més Iniciativa-Verds va obtenir 1.202.000 vots, l'esquerra ha tornat a guanyar clarament el 2015, encara molt més que al 2011, ja que la suma d'"En Comú", ERC (que ha superat el PSC per primera vegada a la historia) i el PSC, sumen la xifra impressionant de 2.116.000 vots, és a dir un 57% dels votants (41% el 2014).
Per contra, la dreta s'ha estavellat, per diferents motius.
La reconvertida Convergència ha pagat el desgast de l'acció de govern, el bloqueig a la formació de govern post-27S (a un sector important de l'electorat la tossuderia del president Mas el descol·loca), i els escàndols de l'era Pujol, a més a més de la separació d'Unió. Tot plegat ha suposat un peatge de 450.000 vots (un 44% dels seus votants al 2011), atenció que no és poca cosa. Això suposa la fi de Convergència? (la nova Convergència?) No, no ho crec, però sense dubte les passes que facin a partir d'ara seràn decisives de cara al futur. La reconstitució és posible perquè hi ha un espai catalanista-sobiranista de centre que cal mimar.
El PP està fent totes les passes amb molta disciplina per a convertir-se en un partit marginal a Catalunya, passant de 716.000 vots a 417.000, és a dir, un 42% del seu suport). El missatge antic, xenòfon i barrilaire d'Albiol, els problemas a les infrastructures, el desgast de govern, els atacs a Catalunya i paradoxalment, la laxitud que alguns hi veuen en comparació als Ciudadanos, han descavalcat el PP com a opció seriosa a Catalunya. Sempre havien estat poc importants, però ni tan sols un ministre català fent campanya molt activa és capaç d'aturar la sagnia de vots. Tots els vots que han perdut els els ha robat Ciudadanos, que sumats a algunes desenes de milers "robats" als socialites, els han fet situar-se per sobre del PP.
Ara bé, què ha passat amb els "Ciudadanos"? De 736.000 vots el 27S, han passat tot just tres mesos després a 489.000 vots, és a dir, una pèrdua de 250.000 vots. Per què? Doncs la hipòtesi més plausible és perquè Ciudadanos és fonamentalment un partit hagiocràtic, basat en el culte a una sola persona, Albert Rivera, que ha fet campanya a la tele i a les Espanyes, però que té poca consistència ideològica més enllà d'un furibund nacionalisme espanyol i un anticatalanisme militant (l'article de la Moliner a l'Ara sobre la seu electoral de Ciudadanos no té desperdici....). Que vagi en compte en Rivera que no li passi com a la UPyD de la Rosa Díez, una flor de primavera....
Total, Catalunya se'n va anar a dormir de centre i s'ha despertat d'esquerres i pel dret a decidir. Alguna aportació cap a l'Espanya que s'ha de revisar i transformar? Doncs mentre el PP tingui majoria absoluta al Senat i l'anticatalanisme segueixi instal·lat a Espanya tal com hi és ara (esperonat per la caverna mediàtica de Madrit -concepte-), no hi haurà res a fer. I francament, no se m'acut cap escenari de pactes post-electorals en els que Catalunya hi pugui sortir ben parada. És trist però és així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada