Quan vaig saber la notícia em vaig quedar estupefacte. El parlament de Castella Lleó ha aprovat per unanimitat, sí sí, per unanimintat, una declaració institucional exigint la devolució dels "papers de Salamanca".
Francament, encara em costa de creure quan ho he tornat a llegir aquest matí. Al parlament de Castella Lleó feia molt temps que no s'aconseguia l'unanimitat per a res, però quan es tracta de mostrar l'arrel més anticatalana, aleshores tots a una com Fuenteovejuna.
Un dels parlamentaris, per més inri del PSOE, afirma: "Salamanca debe seguir siendo referencia en el estudio sobre la Guerra Civil, por lo que esos papeles deben volver al Centro Documental de la Memoria Histórica", i es queda tan ample.
Primer de tot, la memòria històrica és ben curta, perquè el parlamentari oblida que els "Papers de Salamanca" van ser part de botí de guerra de les tropes franquistes quan van conquerir Catalunya l'any 1939. Una de les poques coses bones que va fer el govern Zapatero va ser l'aprovació d'una llei que establia la restitució de la documentació als seus legítims propietaris, i aquesta llei, que va ser recorreguda va permetre la devolució (a tranques i barranques tot s'ha de dir), i la legitimació final es va produir arran d'una sentència del Tribunal Constitucional de gener de 2013 que ratifica definitivament la llei i el trasllat.
Que aquest afer és polític, no n'hi ha ni un sol dubte.
Això de la unitat de l'Arxiu és una burda excusa de mal pagador, ja que aquesta unitat es manté absolutament intacta. Tal vegada als il·lustres parlamentaris del parlament de Castella i Lleó se'ls hauria de recordar que tots els papers, tots, van ser escanejats abans de procedir a la devolució. Aquells doncs que invoquen raons "científiques" no en tenen cap altre motiu que la ràbia que els ha fet que es retorni als seus legítims propietaris els documents expol·liats fa 75 anys.
La trista història de l'anticatalanisme segueix ben viva a Espanya. I així ens va a tots plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada